En aquesta primera fase, la capacitat de producció de vacunes és el factor crític. Molts governs i moltes organitzacions no governamentals ja s'han compromès a hores d'ara amb la iniciativa d'accés equitatiu a les vacunes adherint-se a la plataforma COVAX, coordinada per The Vaccine Alliance (GAVI), l'OMS i Coalition for Epidemic Preparedness Innovation (CEPI), que pretén garantir inicialment la distribució i l'accés a la vacunació del 20% de la població de tots els països participants amb independència del seu nivell d'ingressos. Posteriorment hi ha previstes assignacions addicionals utilitzant un marc ponderat per la incidència d'infecció de cada país, la vulnerabilitat de la població respectiva i la capacitat del seu sistema de salut. El vídeo següent explica en poc més de dos minuts en què consisteix la plataforma COVAX:
Tanmateix, el desplegament de la vacunació no ha començat amb bon peu pel que fa a equitat i planificació.(1) El mes de novembre de 2020 ja s'havien signat compromisos de compra anticipats d'un total de 7,48 bilions de dosis, més de la meitat de les quals reservades per a un grup limitat de països que només representen el 14% de la població mundial.(2) Davant la incertesa sobre la continuïtat de la producció o sobre quina vacuna serà més efectiva, aquells que disposen de recursos han assegurat el tret comprant més vacunes de les que podrien necessitar. El Canadà n'encapçala la llista amb una reserva amb la qual podria vacunar fins a un total de cinc vegades la seva població. Els que poden pagar preus més alts també tenen un accés més ràpid a les vacunes. A mitjan febrer, a Israel, el percentatge de població que havia rebut almenys una dosi era del 71,6% i als Emirats Àrabs del 49,6%, però en canvi a l'Índia no arribava al 0,5% i al Brasil a l'1%, si bé és cert que en el cas d'Israel hi ha altres factors que expliquen la celeritat de la vacunació en aquest país.(3) Encara que s'arribés a assolir la producció màxima projectada pels actuals productors, gairebé una cinquena part de la població mundial es quedaria sense accés a la vacuna almenys fins a 2022.(4)
L'Índia i Sud-àfrica van liderar una iniciativa davant l'Organització Mundial del Comerç (OMC) per a la suspensió extraordinària de les patents de les vacunes contra la COVID-19, però Europa, el Regne Unit i els Estats Units la van bloquejar amb l'argument que desincentivaria les inversions i la innovació. El debat és complex i espinós. Els economistes de prestigi defensen en general la necessitat de mantenir les patents, mentre que entitats com ara Salud por derecho, Metges Sense Fronteres o Public Citizen consideren que en una situació d'emergència a causa de la pandèmia, els monopolis que ofereixen les patents són inacceptables.
Hi ha altres mecanismes alternatius, com les llicències obligatòries que permeten a un país suspendre la patent indemnitzant econòmicament el titular si es donen circumstàncies excepcionals. Sanofi va anunciar que posaria la seva infraestructura de fabricació a disposició de Pfizer-BioNTech per col·laborar amb aquests laboratoris i incrementar la producció de la seva vacuna. Tedros Adhanom, director general de l'OMS, anima altres fabricants a seguir l'exemple de Sanofi i reclama que aquells que s'han beneficiat de finançament públic en la recerca de les vacunes comparteixin el seu coneixement i la seva tecnologia. No obstant això, atesa la manca de transparència sobre els contractes de venda anticipada, o la lucrativa operació financera per part del CEO de Pfizer l'endemà de l'aprovació de la seva vacuna, sembla que la Big Pharma no està disposada a renunciar, aquesta vegada tampoc, als beneficis econòmics que proporciona als seus accionistes i alts executius, però això tampoc és cap novetat tal com explicàvem en una entrada anterior d'aquest blog.
Ningú no es pot sorprendre que, en un món com el nostre, els governs de països rics vulguin dedicar recursos a protegir els seus ciutadans i les seves indústries estratègiques. No obstant això, independentment de raonaments ètics obvis, aquesta estratègia és la més útil per acabar definitivament amb una pandèmia d'aquesta magnitud? No es tracta només d'un problema de justícia universal i de no deixar ningú enrere, sinó d'abordar la COVID-19 com l'extraordinària pandèmia que és i no com si es tractés d'un conjunt d'epidèmies nacionals aïllades que es poguessin combatre de manera independent i fragmentada. L'OMS alerta que l'alentiment de la vacunació en alguns països podria afavorir el desenvolupament de noves variants del virus que amenaçarien el control definitiu de la pandèmia a tot el món. Només la supressió global pot controlar l'aparició de les noves variants i això només és possible si tots els països ho aconsegueixen. Tots els sanitaris han d'estar protegits per fer front a la pandèmia, independentment del lloc on treballin. La campanya de l'OMS Vaccine Equity Declaration apel·la als governs, als fabricants de vacunes i als líders mundials a contribuir a aquest objectiu. A les diferències quant a morbiditat i mortalitat a curt termini se sumaran també, a mitjà termini, l'impacte econòmic i social, les desigualtats i, amb això, la consegüent inestabilitat política i l'agreujament de les crisis migratòries a gran escala.
Vegeu en el vídeo següent de Gavi per què el “nacionalisme vacunal” perjudica tothom:
Fins i tot suposant que s'aconseguís un consens mundial per a la producció i l'accés equitatiu a les vacunes, el problema continuaria sent extraordinàriament complex. Recomano, fins i tot amb risc que algú es deprimeixi, un excel·lent article que aborda amb gran rigor i exhaustivitat totes aquestes barreres.(3) Cal superar importants dificultats logístiques d'emmagatzematge, transport i capacitat organitzativa perquè es puguin administrar com més aviat millor a tot el planeta. Una coordinació global i un compromís ferm per part de tots els països són imprescindibles, però sobretot dels més rics, per posar com més aviat millor a disposició de la resta els recursos econòmics, logístics i tècnics necessaris perquè la vacunació arribi arreu del món.
Finalment, i tot i que sembla que en el nostre medi la vacunació té bona acceptació entre els col·lectius prioritzats, els professionals sanitaris i les persones de més risc, hem de comptar amb un percentatge variable d'escepticisme o directament de rebuig de la vacuna per part d'altres col·lectius més joves i amb menys percepció de risc. Haurem de trobar la manera d'aconseguir que aquestes persones modifiquin la seva actitud davant la vacuna perquè poden comprometre tot l'esforç portat a terme (sobre aquest punt, recomano el post de Pedro Rey en aquest mateix blog).
Angela Merkel va dir, a l'últim Fòrum Econòmic Mundial, que és el moment del multilateralisme. El “nacionalisme vacunal” tindrà conseqüències negatives per a tothom. En aquesta carrera contra rellotge no competim els uns contra els altres, sinó tots contra el virus, davant del qual ningú no se salvarà tot sol.
Bibliografia
1. The Lancet COVID-19 Commission. Priorities for the COVID-19 pandemic at the start of 2021: statement of the Lancet COVID-19 Commission. The Lancet 2021; publicat online: https://doi.org/10.1016/S0140-6736(21)00388-3.
2. So Anthony D, Woo Joshua. Reserving coronavirus disease 2019 vaccines for global access: cross sectional analysis BMJ 2020; 371 :m4750
3. Rosen, B, Waitzberg, R e Israeli, A. Israel’s rapid rollout of vaccinations for COVID-19. Isr J Health Policy Res 10, 6 (2021). https://doi.org/10.1186/s13584-021-00440-6
4. Wouters, OJ, et al. Challenges in ensuring global access to COVID-19 vaccines: production, affordability, allocation, and deployment. The Lancet 2021; publicat online: https://doi.org/10.1016/S0140-6736(21)00306-8
Excelent post, on l'autora evidencia que els diferents països per a sortir ràpidament del tunel fosc de morts, contagis i caiguda de la economia. Fan un ús egoista de les vacunes com si la COVID 19 fossin diverses epidèmies i no una pandèmia global, on la industria farmacèutica i té un paper fundamental.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina