Medicina basada en riscos, un jeroglífic ple de paranys

Jordi Varela

Editor

Gerd Gigerenzer, Director del Harding Center for Risk Literacy del Max Plank Institute for Human Development de Berlin, ja va merèixer l'atenció d'aquest blog el 2014 arran de la seva publicació "Risk Savvy. How to make good decisions." La croada de Gigerenzer en contra de la manipulació dels riscos i les seves conseqüències és consistent i tenaç, i per això crec que hauríem d'utilitzar més els seus materials per ajudar a vèncer els paranys dels nombres malintencionats, si el que volem és practicar una medicina proporcionada als riscos reals de les persones. El següent vídeo ha estat editat el febrer de 2020 per la factoria Gigerenzer i ha esdevingut imprescindible per aprendre a manejar la diferència entre risc absolut i risc relatiu.

Quan la premsa australiana titula que els atacs dels taurons s'han doblat, seria bo que, al mateix temps, diguessin que la seva incidència ha passat d'un a dos atacs per cada dos milions de submarinistes. De la mateixa manera, quan s'informa a les dones que si accepten entrar en un pla de prevenció del càncer de mama mitjançant mamografies cada dos anys, empeses per la dada màgica del 20% en la reducció de la mortalitat, també estaria bé que sabessin que aquesta reducció s'emmarca en un descens de cinc a quatre morts per cada mil dones en programa, una reducció que en termes de risc absolut és del 0,1%.

Gigerenzer explica que els riscos relatius, sempre més cridaners, són emprats de manera insistent per animar les persones a prendre decisions favorables al interessos dels promotors o detractors d'un determinat programa segons els convingui. Posem un cas clar de manipulació de riscos que, explica el professor Gigerenzer en el següent vídeo, es va viure a Anglaterra i Gales en els anys 60 amb l'aparició dels anticonceptius de tercera generació, quan es va veure que el risc de trombosi havia augmentat d'un a dos casos per cada set mil consumidores, fet que va induir alguns diaris a dir que el risc de trombosi s'havia doblat (la qual cosa era, en termes relatius, certa), però hi va haver un titular que va anunciar que el risc de trombosi havia augmentat en un 100% per culpa de les noves pastilles i va córrer el pànic. El resultat no es va fer esperar i hi va haver un gran increment d'embarassos d'adolescents i un excés de 13.000 avortaments anuals.

Una mostra de la manca de racionalitat col·lectiva en la comprensió del risc per part de les societats, explica Gigerenzer, es va veure en la reacció dels nord-americans després de l'11 de setembre de 2001. La gran majoria van agafar pànic a anar en avió i la conseqüència va ser un augement del trànsit rodat, especialment en les grans distàncies, amb el resultat estimat d'uns 1.600 morts en excés a les carreteres, que s'haurien evitat totalment si, com feien abans, aquestes persones haguessin agafat l'avió, ja que en el període estudiat no es va enregistrar cap accident d'aviació en aquell país.

Diu Gigerenzer que si en el segle passat es va aconseguir que una gran part de la gent que habita aquest món aprengués a llegir i a escriure, ara tocaria ensenyar al jovent a prendre decisions basades en estimacions realistes. Si no es fa, la medicina basada en els riscos estarà sempre en mans d'interessos poc transparents.

Jordi Varela

Editor