dilluns, 23 de març de 2015

"Risk savvy" o la comprensió del risc, segons Gerd Gigerenzer








Gerd Gigerenzer, Director de Harding Center for Risk Literacy del Max Plank Institute for Human Development de Berlin, ha publicat "Risk Savvy. How to make good decisions" (Penguin 2014). Es tracta d'una obra que aborda les dificultats de prendre decisions en entorns incerts i la necessitat de saber comunicar els riscos de manera comprensible. Segons l'autor, atenent a la seva pròpia experiència, un 80% de metges no entenen què vol dir un resultat positiu en una prova diagnòstica i, continuant en aquesta línia, en un estudi australià, de 50 metges consultats, només 13 van respondre que sabien què volia dir el "valor predictiu positiu" (que és la probabilitat de tenir una malaltia si una prova específica surt positiva), però finalment només un d'ells va ser capaç d'explicar-ho correctament. En un post d'aquest mateix blog, "Too much mamography" o el miratge dels cribatges, Cristina Roure va explicar que el risc d'una dona de tenir càncer de mama després d'haver mostrat una lesió sospitosa en una mamografia preventiva és del 10%, quan la majoria de metges creu que és del 90%. Amb aquesta introducció ja es veu que hauríem de considerar el llibre de Gigerenzer imprescindible per poder practicar medicina en un món de probabilitats.

La probabilitat de pluja

Parlant de probabilitats els he triat un exemple molt il·lustratiu de les carències professionals en la comunicació del risc. Gigerenzer, el poden veure explicant-t'ho en el video, diu que si l'home del temps anuncia que la probabilitat de pluja per demà és del 30%, hi ha persones que pensen que plourà un 30% del temps, és a dir, que hi haurà 7 hores de pluja i 17 de bon temps, mentre que altres creuen que plourà en un 30% del territori, i uns altres que de cada 3 meteoròlegs, 3 opinen que plourà i 7 que no. Les tres interpretacions són errònies, perquè el que els experts volen dir és que de cada 10 dies amb les circumstàncies atmosfèriques com les que es preveuen per demà, en 3 plouria i en 7 no. Com veuen, la precisió predictiva no serveix de res si no se sap comunicar el que es vol dir de manera planera.




La il·lusió del gall d'indi

En aquest exemple, l'autor vol explicar la incapacitat dels models matemàtics per comprendre el futur. Gigerenzer cita l'escriptor Nassim Taleb, el qual ens demana que ens posem en la mentalitat d'un gall d'indi acabat de sortir de l'ou. "El primer dia se t'acosta un home i tens por que et mati, però és amable i et dóna menjar. El segon dia l'home torna a venir, i t'agradaria saber, d'acord amb la teva experiència, quina és la probabilitat que et torni a donar menjar. Si coneguessis la fórmula de Laplace conclouries que la probabilitat és de 2/3, el següent dia de 3/4 i així anar pujant, perquè la teva experiència, cada dia que passa, et diu que hi has de confiar més i més. I arriba el dia que fa cent des que vas arribar al món, amb la certesa, ja quasi total, que el teu protector et portarà aliment com cada dia dels noranta-nou anteriors; llàstima que no has estat prou atent a que aquest dia cent és el d'Acció de Gràcies i l'home, contra tot pronòstic, et talla el coll.

Les facultats de medicina ensenyen l'estadística de la certesa, però no la comprensió de la incertesa, i encara menys la manera de comunicar el risc real de les activitats clíniques, i llavors ve allò del gall d'indi, de pensar que les coses són com han sigut sempre o com algú te les fa veure. Creguin-me, corrin a llegir Gigerenzer, pel bé de les persones que confien en vostès.


Jordi Varela

Editor