Variacions, guies i pacients: a la recerca de l'equilibri

"Medicine needs another way" http://t.co/JxjK1UQIdT @nytopinion by @sjauhar #indivmed pic.twitter.com/yBasHI7Ron
— Eric Topol (@EricTopol) diciembre 11, 2014

King's Fund va voler aportar els seus arguments al debat professional sobre les variacions de la pràctica clínica amb la publicació: "Variations in health care: the good, the bad and the inexplicable" (2011). Es tracta d'un treball excel·lent, amb ressons de cartellera de western, que dóna les pistes per diferenciar entre variacions positives, les degudes a les decisions dels pacients; negatives, les degudes a la inaccessibilitat a les prestacions; i inexplicables, les motivades per les inconsistències inherents a la pràctica professional.

El Dr. Eric Topol, cardiòleg, genetista i investigador de Cleveland Clinic, amb aquest tweet, ens acosta a un article escrit per un altre cardiòleg, Sandeep Jauhar, a les pàgines de "The New York Times", des d'on reclama que l'homogeneïtzació dels processos clínics no sempre és desitjable. El Dr. Jauhar defensa que convindria ser prudents en aquest aspecte, perquè no sempre la reducció de les variacions és garantia de qualitat. Les guies de pràctica clínica, afirma, són un instrument poderós, irrenunciable, però poden esdevenir un marc massa rígid per a l'avenç de les decisions clíniques compartides.

Un altre investigador, el Dr. Victor Montori, internista de Mayo Clinic, en una article a JAMA Network: "The optimal practice of evidence-based medicine: incorporating patient preferences in practice guidelines", diu: "Els experts que elaboren les guies de pràctica clínica haurien de saber detectar en quines circumstàncies la contundència de les seves recomanacions entorpeix la pràctica d'una medicina més humana i més propera al pacient, mentre que els clínics haurien d'aprendre que les guies, malgrat la seva importància, només són un instrument de suport a la pràctica clínica".

Jauhar i Montori afirmen que les guies de pràctica clínica són el fonament de l'activitat mèdica moderna, però que hauríem de començar a tenir clar que aquestes recomanacions quasi mai haurien de ser impositives. La recerca que alimenta aquestes guies, per la seva banda, hauria d'aprendre a incorporar-hi les preguntes que es fan els pacients quan han de prendre decisions sota una pressió emocional sovint insuportable.


Jordi Varela

Editor