Si baixem per la piràmide de cronicitat, fins als fonaments, trobem la promoció de la salut per prevenir les malalties cròniques i retardar la discapacitat. A Catalunya, aquest aspecte ja s’ha guanyat un espai important en l’actual Pla de Salut i en tindrà més en el pròxim. Estem a l’inici d’un canvi cultural que ens portarà a un canvi d’hàbits, per una vida més activa i menys sedentària. Sabem, però, si cadascú mira a casa seva, que l’adherència és un repte: de fet l’activitat física, en una societat que no la contempla, s’ha convertit en un deure i en una responsabilitat, que, com a conseqüència, sense un retorn molt tangible i immediat, és difícilment sostenible. El repte és major en les persones grans, que poden tenir menys capacitat d’adaptació al canvi i acumular problemes de salut i limitacions funcionals. Per altra part, el temps lliure, del que alguns d’ells disposen, podria ser un avantatge.
La promoció del envelliment saludable es pot perseguir amb l’educació, que certament està penetrant en la societat, amb la prescripció de programes reglats d’exercici físic i d’una dieta adequada, per exemple, que són receptes adequades i necessàries. Però, si mantenir l’adherència és difícil en allò tant senzill com prendre una pastilla, encara més ho serà davant d’un programa d’exercici. Tal com es veu, el repte és complex. Per donar respostes, podem seguir amb esquemes de millora contínua, basats en “millorar l’existent”, o fer alguna cosa diferent, afegint valor. Tal com postulava Alfons Cornella fa uns dies, a la jornada del Pla de Salut, innovació = idees + anàlisi de valor + resultats. Dins del cercle, restringit, dels innovadors en envelliment es troba, sense dubte, Linda Fried, geriatra i epidemiòlega novaiorquesa. La Dra. Fried és el tercer autor més citat en el camp de la geriatria i de la gerontologia i, després d’una llarga trajectòria en epidemiologia geriàtrica, va ser la primera dona en el càrrec de degana de l’escola de Salut Pública de Columbia University, amb l’encàrrec de redissenyar el currículum de la Facultat per donar un nou èmfasi a l’envelliment saludable, la preservació de la salut i la prevenció. Entre els seus “cims” més destacats va la maternitat del concepte de fragilitat, durant la seva llarga estada a Johns Hopkins, a Baltimore, i la definició operativa conseqüent, en el Cardiovascular Health Study, que resisteix com a gold standard a distància d’anys.
A principi dels anys 90, Linda Fried, en col·laboració amb alguns activistes socials, va dissenyar els Experience Corps®, un programa de voluntariat intergeneracional, en el qual persones grans amb capacitat cognitives preservades i un mínim d’escolaritat, de diferents grups ètnics i nivells socioeconòmics, s’incorporen als col·legis per ajudar nens de primària. Actualment el programa, implantat a 22 ciutats dels Estats Units, compta amb milers de voluntaris. Els creadors plantegen increments de l’activitat física (fos només pel fet d’anar i tornar del col·legi entre 3 i 5 vegades per setmana), de la interacció social i de l’estimulació cognitiva, per aconseguir preservació i millora en la mobilitat, en la funció global, en la qualitat de la vida, en la funció cognitiva i fins i tot en la despesa sanitària (amb reducció d'ingressos hospitalaris i altres costos). Tot a través d’unes hipòtesis fisio-patològiques molt detallades, que vaig tenir la sort de poder escoltar directament en un congrés de la Gerontological Society of America fa uns anys. Seguint un abordatge molt complet, al costat d’implementar el programa i avaluar-lo a nivell d’impacte de població, s’han realitzat assajos clínics complexos en mostres de participants. Les nombroses publicacions (en el American Journal of Public Health, Journal of Urban Health, Journals of Gerontology, Neurobiology of Aging, etc.) ja han demostrat, per exemple, una millora sostinguda de l’activitat física, sobretot en els més sedentaris, al costat de beneficis en les notes escolars per als nens (el factor resultats en l’equació d’Alfons Cornella).
Per altra part, el rol del voluntariat per promoure l’envelliment saludable continua sent discutit, amb arguments de pes; primer de tots, el risc d’un biaix de selecció, pel qual, a part d’uns criteris d’inclusió obligatoris en un programa com aquest (cert nivell d’escolaritat), les persones que hi participen tindran un grau més alt de motivació i menys problemes anímics, per exemple, i s’acaben descartant grups pels quals les dificultats són encara majors.
En conclusió, què podem aprendre d’un programa innovador com Experience Corps®?
- Que aplicar un abordatge innovador, com en molts altres camps, pot determinar solucions diferents amb capacitat d’implantació de llarg abast.
- Que la promoció de l’exercici físic no passa per una única recepta: es necessita un abordatge creatiu per incloure factors d’entorn i de disseny dels programes que els facin pràctics i atractius, estimulant l’adherència, i un abordatge individualitzat i centrat en la persona, per proporcionar a cadascú una opció més ajustada possible.
- Que les persones grans són un actiu de la nostra societat, i haurem de començar a pensar, conjuntament amb elles, quin valor afegit poden aportar, que probablement serà enorme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada