Odio els indiferents

Indro Montanelli (1909-2001), en un article a La Vanguardia del 28 de setembre de 1988, va explicar molt bé que una imatge mai no val més que cent paraules. La imatge, massa sovint, ens impressiona i concentra l’atenció, de manera que perdem el context. Però, de vegades, una imatge (o un eslògan) pot ser un bon esquer per cridar l’atenció sobre un tema.

“Cinc parades de metro representen cinc anys d’expectativa de vida a Barcelona” pot ser un exemple per fer palès que les desigualtats socials les tenim al costat de casa.

Dos articles recents fan referència als determinants de la salut de les persones. No és cap novetat dir que hi ha factors no sanitaris que tenen un gran impacte en la salut: l’educació o els recursos econòmics, per exemple. A l’article publicat a Health Affairs [1] identifiquen cinc grans categories de factors que determinen la salut: genètica, conducta, circumstàncies socials, influència del medi ambient i atenció sanitària. Per altra banda, Sayer i Lee expliquen el cas de l’impacte de les desigualtats socials que es mantenen en tres generacions d’una família [2] (com si fos una prova de l’herència dels caràcters adquirits) i com és de difícil compensar aquestes desigualtats. Costa tant sortir del ghetto! 

L’impacte de la crisi no l’hem de buscar en els mals resultats immediats en termes de salut [3]. L’impacte real de la crisi està en l’increment de les desigualtats. Des de la perspectiva sanitària és possible que no tinguem capacitat de resoldre les desigualtats socials, però sí que podem mirar de minimitzar el seu impacte. Per això cal estar pendent dels més vulnerables: els nens [4] i les persones grans amb malalties cròniques [5]. I des de la perspectiva sanitària hauríem d’estar molt pendents de no accentuar aquestes desigualtats. Margaret McCartney, al seu llibre The Patient Paradox, crida l’atenció sobre el possible impacte negatiu d’algunes estratègies, com la dels programes de pacient expert, que poden accentuar les desigualtats si no garantim l’accés dels qui més ho necessiten.

Antonio Gramsci (1891-1937) ens recorda que es requereix una certa dosi de valentia per canviar la realitat. No tothom és prou valent. Però Gramsci diu amb contundència “..odio els indiferents també perquè em molesta el seu ploriqueig d'eterns innocents”. “Viure significa prendre partit” i, com a mínim, és exigible no restar indiferents.

---

[1] “Health Policy Brief: The Relative Contribution of Multiple Determinants to Health Outcomes,” Health Affairs, August 21, 2014.

[2] Sayer C, Lee TH. Time after time--health policy implications of a three-generation case study. N Engl J Med. 2014;371:1273-6.

[3] Segura Benedicto A. Recortes, austeridad y salud. Informe SESPAS 2014. Gac Sanit. 2014 Jun;28 Suppl 1:7-11.

[4] AQuAS. Central de Resultats. Efectes de la crisi econòmica en la població infantil de Catalunya.2014.

[5] AQuAS. Central de Resultats. Determinants socials i econòmics de la salut. Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya.2014.