Medicina basada en els costums

@varelalaf

L’univers de la meva infància era ple de regles incontestables, la majoria d’elles tenien a veure amb els preceptes de la religió, malgrat que l’assumpte afectava a tots els aspectes de la vida quotidiana. Recordo, per exemple, que no podies banyar-te al mar o a la piscina si havies menjat o begut en un termini mínim de dues hores, període que les famílies més estrictes allargaven fins a tres. Quan ja eres adolescent i protestaves, els pares t’explicaven tota mena de calamitats que et podien passar si incomplies la norma, segons un munt de legendes que anaven passant de generació en generació.

En aquesta cultura costumista, la medicina moderna va anar creixent al llarg del segle passat en un clima en el qual una teoria fisiopatològica convincent donava la pàtina científica apropiada per crear una nova recomanació, que al cap de poc ja esdevenia un costum incontestable. A tall d’exemple, en els darrers dies m’han caigut a les mans tres estudis que posen en qüestió pràctiques clíniques que s’han anat arrelant d’acord amb els preceptes de la medicina basada en els costums.

Vitamina D i calci per prevenir fractures a la gent gran

Si amb el pas dels anys els ossos es tornen fràgils i perden calci, és lògic pensar que prendre suplements de vitamina D i calci pot reforçar-los i prevenir fractures, però ara una revisió sistemàtica d’estudis fets en gent gran que viu en un entorn comunitari ha conclòs que aquests suplements no redueixin la incidència de fractures (la revisió ha exclòs les persones institucionalitzades, amb dèficits de vitamina D, osteoporosis o amb fractures prèvies). El que sí que s’ha descobert, en canvi, és que aquests suplements estan associats a una major incidència de pedres al ronyó.

No prendre líquids dues hores abans d’una anestèsia

Els protocols preoperatoris de la medicina basada en els costums recomanen no ingerir líquids dues hores abans d’una intervenció, en el benentès que una persona amb líquid a l’estómac és més fàcil que vomiti en el postoperatori, però un estudi retrospectiu anglès, amb 11.500 pacients, ha descobert que la realitat dels fets va a l’inrevés. És a dir, prendre líquids sense restriccions abans de la inducció anestèsica redueix la probabilitat de patir nàusees i vòmits en el moment de despertar. Aquesta descoberta està fent canviar les pautes, i ara les anestèsies d’intervencions urgents ja s'haurien de poder afrontar sense tantes prevencions.

Recomanar menjar sense sal a persones amb insuficiència cardíaca

La sal és un condiment alimentari que ajuda a pujar la pressió i, per aquest motiu, abolir-la de la cuina de la gent gran té un gran predicament, però si posem el focus en les persones amb insuficiència cardíaca, trobem que una revisió sistemàtica conclou que no hi ha prou evidència que avali treure la sal del menjar d’aquests malalts en la seva vida quotidiana, ni tampoc prescriure dieta sense sal durant les seves hospitalitzacions. La qüestió és que les persones amb insuficiència cardíaca ja pateixen moltes limitacions i han de prendre molta medicació, per la qual cosa seria convenient no afegir-hi més prohibicions, especialment si sabem que no serveixen per res.

Revisar pràctiques i rutines a la llum de l’evidència és una estratègia obligada, si volem deixar enrere la medicina basada en els costums, una cultura que tant de mal innecessari ha fet (i està fent) a la humanitat.

Si els interessa el tema, els recomano la lectura de tres posts recents: dos de Nacho Vallejo: “A la recerca de les coses que fem sense motiu” i “Algunes propostes per reduir les coses que fem sense motiu” i un de Xavier Bayona: “Prevenir el burnout i retenir talent a les organitzacions sanitàries.”

Jordi Varela
Editor