eSalut i qualitat assistencial

Hi ha un interès creixent a explorar el potencial de les solucionis digitals en la millora de la qualitat assistencial i la seguretat del pacient. Les demandes dels clínics, dels gestors i dels pacients mateixos per trobar “solucions tecnològiques” a pràcticament tot no paren de créixer. En aquest post pretenem analitzar el potencial de l'eSalut en qualitat centrant-nos en el professional i en les institucions. No desenvoluparem l'altre aspecte fonamental de l'eSalut en qualitat que és el potencial com a instrument d'apoderament de pacients.

Per eSalut s'entén essencialment la provisió d'atenció sanitària personalitzada a distància. Aquesta atenció conté els tres elements clau: 1) dades obtingudes del pacient; 2) transferència electrònica de dades a distància, i 3) comentaris personalitzats d'un professional de la salut. Per tant, la comunicació en les intervencions d'eSalut és personalitzada i interactiva, en contrast amb els llocs web d'informació per a pacients sobre salut i malalties, que són per al públic en general i unidireccionals. El nombre de revisions i metanàlisis sobre l'efectivitat/cost de les intervencions d'eSalut en malalties somàtiques ha crescut els darrers anys i la majoria d'aquests documents mostren que l'eSalut és efectiva/rendible o, com a mínim, suggereixen que l'evidència és prometedora. El Long Term Health Plan de l'NHS (2019) estableix com a prioritat invertir en noves tecnologies i en serveis i sistemes online basant-se en l'evidència de la seva efectivitat i esperant que a mitjà-llarg termini també hi hagi evidència pel que fa a l'eficiència.

We will put more money into new technology and online services and systems.

Altres solucions tecnològiques per a la millora de la qualitat assistencial i la seguretat, a més de l'atenció mèdica personalitzada a distància, són el suport a les decisions clíniques i l'emmagatzematge, la gestió i publicació de dades per a l'avaluació de resultats i l'estudi de l'acompliment de serveis.

El suport a les decisions i la intel·ligència artificial poden ajudar a aplicar les millors pràctiques, disminuir les variacions injustificades en el procés d'atenció i millorar els resultats. Però per a això s'han de facilitar eines, ja existents al mercat i més o menys desenvolupades, que permetin: 

• La captura digital de tota la informació de salut i atenció en el punt d'assistència. Informació útil per donar resposta personalitzada a les necessitats del pacient.
• La captura i transmissió àgil de dades i imatges perquè els clínics, en la trobada professional-pacient, redueixin la càrrega administrativa, la seva feina no es retardi i no s'obstaculitzi el contacte entre pacient i professional.
• Afavorir l'accés als estudis que refereixin les millors pràctiques basades en l'evidència, amb consells i guies especialitzades. 
• L'accés fàcil als arbres de decisió, a les derivacions, als estudis complementaris, a les interconsultes amb altres professionals… als diversos elements que es necessiten perquè el procés d'atenció estigui basat en l'evidència i flueixi adequadament. 
• L'accés mòbil als serveis digitals (p. ex.: mobilitat del professional al domicili del pacient amb garanties de connectivitat i ús de les tecnologies).
• La visualització instantània de l'activitat del pacient en tots els seus llocs d'atenció que proporcioni una idea general de l'atenció que ha tingut o està tenint.
• El seguiment dels resultats dels pacients.

A més a més s'han de garantir entorns en els quals les dades estiguin segures a través de la implantació de sistemes de seguretat, auditories i formació del personal. Tot això a fi de protegir els pacients, els professionals i les Instituciones del gran risc de l'eSalut: la pèrdua de la confidencialitat de la informació.

Les dades capturades de l'atenció han d'estar disponibles per a l'avaluació de resultats i per a l'estudi de l'acompliment dels processos i serveis. Les dades han de donar resposta a les diferents necessitats de la gestió i de la clínica. Cal extreure, dissenyar, integrar, interconnectar, transmetre i publicar dades per als qui realment les necessiten: els professionals que han de retre comptes i prendre decisions, siguin líders de processos, coordinadors de comitès, responsables de serveis o gestors d'institucions. A més a més, la informació s'ha de presentar de manera amigable, amb dissenys comprensibles perquè pugui ser utilitzada per professionals assistencials i de gestió que disposen de poc temps per a això.

Els professionals hauran de tenir coneixements i eines que els permetin gestionar la informació de manera que els sigui útil en les seves responsabilitats quotidianes i per avaluar la seva pràctica. Les institucions a més han de disposar de personal assistencial amb coneixements informàtics avançats, líders capacitats en atenció clínica i en informàtica (conjuntament), alliberats de temps assistencial per poder dedicar-se al desenvolupament continu de l'eSalut en el si de la institució. Amb capacitat organitzativa i pressupost. Les habilitats necessàries no són només habilitats digitals, sinó també les habilitats de lideratge i gestió del canvi necessàries per innovar i millorar. Els líders donen suport a la resta de professionals i responsables assistencials en la implementació de l'eSalut en els seus àmbits de responsabilitat i també donen suport a la direcció per a l'establiment d'estratègies i prioritats d'eSalut. 

Les institucions sanitàries del nostre país disposen d'un alt grau d'informatització sanitària, en el sentit que la major part de la informació de salut del pacient està digitalitzada. Aquest aspecte, juntament amb l'homogeneïtat de criteris de digitalització, és la base perquè l'eSalut pugui treballar en la millora de la qualitat assistencial i la seguretat del pacient. 

També cal apostar fermament pel disseny d'estratègies i la priorització de recursos dirigits a la millora de les infraestructures, la gestió de la informació i la formació dels professionals, focalitzats en la provisió d'atenció mèdica personalitzada a distància, en el suport a les decisions dels professionals, en l'avaluació de resultats clínics i en l'anàlisi de l'acompliment dels serveis.

Bibliografia

1. McLean S et al. Cochrane Database Syst Rev. 2010 Oct 6;(10):CD007717. doi: 10.1002/14651858.CD007717.pub2. Telehealthcare for asthma. 
2. Elbert NJ1, van Os-Medendorp H, van Renselaar W, Ekeland AG, Hakkaart-van Roijen L, Raat H, Nijsten TE, Pasmans SG. Effectiveness and cost-effectiveness of ehealth interventions in somatic diseases: a systematic review of systematic reviews and meta-analyses. J Med Internet Res. 2014 Apr 16;16(4):e110. doi: 10.2196/jmir.2790.
3. NHS Long term plan 
4. The impact of eHealth on the quality and safety of health care: a systematic overview.
5. Black AD et al. https://psnet.ahrq.gov/resources/resource/20334/the-impact-of-ehealth-on-the-quality-and-safety-of-health-care-a-systematic-overview
6. Developing a hospital-wide quality and safety dashboard: a qualitative research study.  https://qualitysafety.bmj.com/content/27/12/1000
7. The future of healthcare: our vision for digital, data and technology in health and care