"Casual Friday" una innovació organitzativa quadruple aim en atenció primària

Moltes vegades no som conscients que podem avançar en models organitzatius de valor que compleixen les condicions del quàdruple objectiu (quadruple aim): millorar l'experiència del pacient, millorar la salut de la població, tenir un cost raonable i millorar l'experiència del professional.


L'accessibilitat és un debat permanent en atenció perquè els equips atenen totes les persones que estan programades i les que demanen ser ateses sense cita prèvia. Però si l'accessibilitat es mesura com la possibilitat de trobar una cita prèvia amb el professional de referència, l'espera per ser atès en agenda programada es pot allargar massa sovint fins a dues o tres setmanes i, de vegades, més i tot. Diversos equips d'atenció primària (EAP) han resolt aquest problema a través del "Casual Friday", entre els quals els companys de l'EAP Vinyets de Sant Boi de Llobregat.

Quan a l'EAP Vinyets es van plantejar el canvi organitzatiu tenien dos objectius: 

1. Dotar els professionals de temps per organitzar la seva pràctica diària i reflexionar-hi.
2. Pensar en formes de gestionar proactivament la feina i generar un espai setmanal per a la reflexió i el treball grupal sobre qualitat, procediments i innovació dins de l'organització.

En què consisteix un "Casual Friday" (dia ocasional) en atenció primària? Es tracta que els divendres (o el dia que l'equip decideixi) tinguin una organització diferent de l'activitat assistencial. Bàsicament consisteix a tancar totes les agendes dels professionals assistencials i un grup reduït de professionals atén demandes assistencials espontànies i urgents com un "equip de serveis mínims" que es responsabilitza de l'atenció del dia al centre i a domicili, mitjançant torns rotatoris en els quals participa tot l'equip. 

I la resta de l'equip, que no fa mínims, a què es dedica? Molt senzill, revisa les seves agendes de treball dels propers dies i resol tot el que es pot fer de manera anticipada, trucant per telèfon pacients per donar-los resultats, fer seguiments que no són necessaris personalment… És a dir, fa feina proactiva no presencial. També utilitza el dia ocasional per fer visites domiciliàries programades, individualment o en equip (treballadora social, infermera i metge de família), preparar alguna sessió, citar algun pacient que necessita una visita de molt llarga durada (trenta minuts o més), participar en algun treball de recerca, reunir-se per avançar en l'atenció d'algun cas més complex… I tot allò que l'organització tradicional no permet habitualment.

Altres avantatges que ofereix aquest model organitzatiu, a més de la gestió proactiva, són la possibilitat de millorar els torns de treball de matí en aquells que fan torns predominantment de tarda, prioritzar aspectes concrets i locals, millorar l'accessibilitat (els equips que han implantat aquest model habitualment tenen esperes màximes de 48 hores per a cita prèvia), potenciar el treball en equip i, en definitiva, augmentar la satisfacció dels professionals que poden donar una resposta més eficient, potenciant l'autonomia de gestió




Quan es pregunta als ciutadans que són atesos mitjançant aquest model si recomanarien ser visitats en aquest centre d'atenció primària, prop del cent per cent responen afirmativament. Els professionals se senten menys atabalats i més satisfets. I els estàndards de qualitat assistencial es mantenen en nivells excel·lents. Els gestors també estan satisfets perquè la mesura organitzativa no comporta increment de costos.

Així, plantejar-se un "Casual Friday" com a model organitzatiu en l'atenció primària permet augmentar la satisfacció del professional i concentrar esforços en la millora de la salut de la població sense augmentar costos i millorant l'experiència del pacient, un autèntic quadruple aim.