Decàleg del pacient

S'imaginen començar una història clínica en un entorn hospitalari amb la frase següent?: "És mare de tres fills, professora retirada i una gran aficionada al ciclisme" i, tot seguit, afegir "ha ingressat per dolor abdominal i té 67 anys". Aquesta és una de les propostes amb què el Dr. Abraar Karan, en el seu post Changing the way we communicate about patients al blog BMJ Opinion, ens convida a reflexionar. Aquest post tracta sobre l'ús del llenguatge entre els professionals i les professionals quan parlem de pacients. I defensa que la despersonalització del malalt o malalta, malalta en aquest cas, comença en el mateix moment en què aquesta senyora es converteix en "dona de 67 anys amb dolor abdominal" i res més.

Recentment vaig tenir oportunitat d'escoltar una ponència al Congrés d'Humanització Internacional que es va celebrar a l'Hospital La Fe de València. Entre les diferents taules i presentacions, em vaig quedar amb una de molt particular, que em va impactar per la senzillesa, la contundència i el realisme.

Una pacient va presentar un decàleg referit a "Què és el que volem els pacients?". Aquest era el tema que va anar desgranant en 10 transparències, plenes de sentit de l'humor, que relataven el que esperen els pacients dels professionals de la salut. L'autora del decàleg és una pacient jove de 45 anys, periodista de professió, que pateix una malaltia greu que ha requerit llargues estades d'hospitalització.

El decàleg diu així:

1. Si us plau, digue'm pel meu nom. No volem ser un número.
2. Explica'm què em passa amb un llenguatge que pugui entendre.
3. Doneu-nos temps per digerir notícies difícils.
4. Practiqueu l'escolta activa, tingueu paciència.
5. No ens enganyeu, digueu-nos la veritat, però tingueu cura, si us plau, de com dieu la veritat. Les paraules i els silencis importen. 
6. Sigueu empàtics i, si és possible, simpàtics. Cuideu el vostre llenguatge no verbal. Tota malaltia converteix el pacient en un expert a analitzar i interpretar tot allò que fan o diuen els seus professionals… tot i que en traguem conclusions errònies.
7. No volem lluitar contra l'administració, la burocràcia o els tribunals mèdics.
8. Formem un equip. NO em donis per perdut si jo no ho he fet. 
9. No ens agrada sentir-nos malalts. Humanitzeu els hospitals: la música, les activitats i els colors… Es pot anar més enllà del blanc i del verd.
10. Sabem que no sempre ens podreu curar, no som immortals, però sempre ens podreu CUIDAR.

Veient el que es proposa en aquest decàleg, no sembla que les peticions dels nostres pacients siguin gaire diferents de les del món anglosaxó, i tampoc sembla que haguem de fer grans innovacions, ni tampoc grans canvis, per poder posar-les en marxa 

África Lopez, l'autora del decàleg, és una pacient experta en hospitals, no ens demana la Lluna, demana el que tots voldrem el dia que estiguem ingressats.

Demana ser ella: "África, de 45 anys, mare d'una nena, periodista i malalta".