divendres, 6 de juliol de 2018

Migració i salut mental: el risc de l'exclusió








L'ésser humà ha aconseguit colonitzar totes les regions habitables del planeta gràcies a les migracions. A causa de moviments culturals, econòmics, polítics o geogràfics, la població s'ha desplaçat en massa des de la prehistòria fins als nostres dies, mitjançant moviments que en alguns casos han estat espontanis i en d'altres forçats. Es tracta, per tant, d'un procés de mobilitat íntimament lligat a nosaltres com a espècie. 

Actualment hi ha una percepció generalitzada de la migració com un fenomen recent, si bé les dades ens indiquen el contrari. Tot i que els fluxos migratoris internacionals han augmentat de manera considerable en termes absoluts (d'un total acumulat de 75 milions l'any 1960 a 214 milions el 2010) segons estimacions de les Nacions Unides, el percentatge sobre el total de la població mundial no s'ha alterat pràcticament (2,5 % el 1960, 2,9 % el 1990 i 3,1 % el 2010).

Si comparem el moment actual amb la migració de la fi del segle XIX veiem que els fluxos actuals són, en realitat, bastant limitats (el 3,1% comparat amb el 8,5% de la població mundial que es va assolir abans de la Primera Guerra Mundial), i més encara si tenim en compte les millores i l'abaratiment considerable de l'ús dels sistemes de transport de què gaudim ara. 

Entre les causes que augmenten la migració hi ha la disparitat econòmica i la recerca dels beneficis que es poden associar a anar d'un país pobre a un de ric, tot i que també s'han de considerar els beneficis per al país receptor, tal com ho demostra l'economia dels Estats Units en termes de productivitat i creixement econòmic relacionats, entre altres factors, amb la immigració.

Un fenomen àmpliament discutit és la repercussió de la migració en la salut mental. Els estudis epidemiològics han establert un patró general de menys risc de trastorns de salut mental entre els immigrants de primera generació (nascuts a l'estranger) als Estats Units, encara que estudis recents ressalten que aquest patró es modifica per factors com l'ètnia, l'origen nacional, el gènere i l'estat socieconòmic. Factors de l'entorn de l'immigrant com la família i el veïnat, la posició social, les experiències de suport o exclusió social, la pròpia competència i les habilitats lingüístiques com a estratègia d'adaptació, l'exposició a la discriminació i l'estrès influeixen encara més en la relació entre immigració i salut mental. 

El principal factor protector davant l'aparició de malalties mentals seria la resiliència, entesa com la capacitat que té una persona de superar circumstàncies traumàtiques i, al seu torn, la manera en què es desenvolupen les relacions socials en el nou entorn i com es construeix la xarxa social de suport. A la banda contrària, un factor greu de risc al qual es poden sotmetre els immigrants és la desigualtat, que incrementa l'aparició i la gravetat dels trastorns mentals. En països amb desigualtats socials greus, la prevalença de malalties mentals està augmentada. De la mateixa manera, la desigualtat i el grau d'aquesta determinen de forma proporcional un increment del risc de patir trastorns mentals. Aquestes diferències generen pobresa i inequitat i sotmeten la persona a un estrès greu, a través del qual es precipita l'aparició de conductes de risc per a la seva salut, tant física com mental, amb una pèrdua d'expectativa de vida de més de 20 anys. Altres factors serien tenir menys ingressos, deutes, violència, esdeveniments vitals estressants, problemes a l'habitatge, pobresa quant a combustibles i desocupació. El suïcidi s'associa a malalties mentals, malalties físiques, ús d'alcohol i drogues, certs trets de personalitat, experiències d'abús, desocupació, classe social i ocupacional, pobresa i esdeveniments estressants de la vida, és a dir, un conjunt de factors amb un component social important relacionat amb l'exclusió. La inequitat també pot ser una barrera a l'hora d'accedir a un tractament, de manera que quan s'ofereixen intervencions en salut mental es corre el risc que aquestes siguin altament demanades per aquells que menys les necessiten i no per pels que realment requereixen aquest suport.

En els fenòmens migratoris, l'exclusió i les postures de rebuig estan basades en estereotips i prejudicis definits com a creences o idees organitzades associades a diferents grups socials i a les emocions que aquests susciten. Aquests prejudicis poden portar a prendre decisions fermes sense verificar-ne la veracitat, des de la frustració i amb aquesta com a base de la discriminació que va en contra de la dignitat humana. D'altra banda, la integració afavoreix la cohesió i l'absència de conflictes, així com la prevenció i la recuperació en els trastorns mentals. La prevenció del maltractament infantil i la promoció de l'afecte saludable des de la infància han demostrat eficàcia a l'hora de prevenir l'aparició de trastorns mentals, sobretot en les primeres etapes de la vida.

Si evitem l'exclusió reduirem la inequitat i si abordem la desigualtat disminuirem els trastorns mentals.