Per què el futur en el sector de la salut no acaba d’arribar?

Josep Mª Monguet
Mandra col·lectiva

Aquesta pandèmia, en l’argot dels estudis de futur, és una wild card, un fenomen de baixa probabilitat i gran impacte. La COVID, però, a més d’estimular la futurologia, ha accelerat el desplegament del futur digital. Tots els perepunyetes, amb això de la “telepresència”, no han tingut altre remei que aprendre, tant sí com no, a entendre's amb els meets, els zooms i els teams. Encara que molts, però, continuen fent, a distància, el mateix que feien presencialment. Bé, tot és començar. Confiem que per despertar la creativitat col·lectiva no faci falta una altra wild card.

Estudiar el futur és un tipus de recerca basat en la construcció d'hipòtesis raonables sobre com podrien ser les coses d’ara endavant. Hi ha múltiples tècniques per fer futurologia; vegem-ne sintèticament algunes i comentem-ne les limitacions per aplicar-les a l’àmbit de la salut. 

Tendències. Projecció del futur

L’anàlisi de tendències es basa a fer projeccions per a un àmbit a partir de l'observació del que està passant en altres. En el sector salut, però, això no acaba de funcionar. Fa dècades que el sector financer és 100% digital, la gran indústria està robotitzada i els nens juguen online; en canvi, la transformació digital dels serveis de salut és relativament dèbil, no és universal i no s’ha arribat a estandarditzar. I això malgrat l’esforç que molts professionals han fet.

Escenaris. Futurització racional 

La creació d’escenaris és una tècnica racional per modelitzar el futur. Es trien dues o més variables independents que condicionen l’evolució del futur i es consideren els seus valors extrems. Per recrear escenaris possibles es combinen les opcions de les diverses variables. Per què són poc útils els escenaris en l’àmbit de la salut? Perquè l’excés de variables independents complica els escenaris, però el més crític és que hi ha variables, molt importants, tan rígides que no deixen opcions. Els rols professionals, la dependència de l’entorn polític o la nul·la competitivitat en són una mostra.

Delphi. El futur col·lectiu

Les prediccions basades en processos com ara Delphi agreguen la percepció de múltiples experts per aproximar-se a allò que pot succeir. Constitueixen una tècnica molt coneguda en el nostre àmbit, tot i que poc aplicada per consensuar el futur de la sanitat. La seva limitació per fer prediccions útils és conseqüència d’una certa por de posar sobre la taula les preguntes rellevants. No ens enganyem, quan l’statu quo és important tendeix a condicionar els canvis. 

Aprendre a pensar col·lectivament en clau de futur. La llum al final del túnel

A l’hora de pronosticar l’evolució real que tindran els serveis de salut, les metodologies clàssiques de futurització tenen una utilitat dubtosa. Penso que no es tracta tant de disposar de consultors aplicats amb tècniques com les descrites, com de la implicació efectiva dels professionals de la salut. Ben combinades, les tècniques com les que s’han comentat poden ser un instrument pedagògic excepcional per ajudar els professionals a pensar en el futur de forma sistèmica. En el fons, es tracta d’escriure col·lectivament guions que ens permetin anticipar escenaris. Si fóssim capaços de fer això, visualitzaríem els perills que venen, ens imaginaríem junts un sistema millor i, sens dubte, actuaríem en conseqüència. 

Hem de mirar cap al futur amb criteri per innovar amb radicalitat pràctica abans no se’ns mengi la pandèmia silenciosa de la comoditat de les zones de confort. I, deixeu-m’ho dir, ignorem aquells que no hi veuen més enllà del nas. Com diu Txarango a la seva cançó, “Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre. Tu i jo agafant l’horitzó”.