La confiança, ingredient necessari per innovar

Mònica Almiñana
Calidoscopi

"U, la ciutadania no perdonarà al president que oculti informació sobre la salut que pot ajudar a salvar les seves vides. Dos, en una crisi, la gent ha de sentir-se soldat, no víctima. Tres, dir la veritat genera confiança, el silenci genera por." 

CJ Creck, The West Wing. Temporada 3, episodi 9 (2001-2002)

Quan Aaron Sorking va escriure aquestes frases per al seu personatge, la cap de premsa de la Casa Blanca a la sèrie The West Wing, en un capítol on s'abordava un problema sanitari, va establir algunes de les claus necessàries per gestionar la comunicació d'aquest tipus de crisis. En un article recent a BMJ Leader, "Leadership during the COVID-19 pandemic: building and sustaining trust in times of uncertainty", Susannah Ahern i Erwin Loh exposen així mateix algunes de les claus del lideratge en èpoques d'incertesa. I una d'aquestes claus és la confiança. Els mateixos autors la defineixen com "L'expectativa o creença d'un individu, sovint en circumstàncies de vulnerabilitat, que les accions o els motius d'una altra persona seran honestos, justos i es basaran en la integritat (seguint principis ètics sòlids)."(1)

Per això és possible que deleguem en un altre les decisions sense tenir tota la informació ni totes les capacitats o les habilitats necessàries per entendre la complexitat d'allò que es dirimeix. Gràcies a aquesta confiança s'ha construït el marc en el qual la gran majoria de la ciutadania ha confiat en els professionals, els científics, els epidemiòlegs, així com en les decisions preses pels seus governants, davant la crisi sanitària mundial més gran dels darrers cent anys.

A l'article esmentat es detalla com aquest lideratge ha de planificar, sustentar-se en dades, ser adaptatiu a diferents nivells i estar descentralitzat, però dins d'una estratègia global. L'exercici del lideratge també requereix assumir responsabilitats, rendició de comptes constant i estar connectat de manera permanent amb aquells a qui afecten les decisions. Els autors afegeixen que, en última instància, és aquesta confiança la que requereix que els líders ofereixin esperança, una visió creïble per al futur i una guia sobre com es pot aconseguir superar la crisi.

Hi ha una frase de l'article que vull destacar: "La confiança és necessària per a l'acció col·lectiva transformadora, especialment en temps d'incertesa, com una pandèmia." Doncs bé, si és necessària per transformar de manera col·lectiva, hauríem de començar a confiar que les nostres organitzacions sanitàries poden ser reformades. Tots sabem que després de la Primera i la Segona Guerra Mundial es van produir grans avenços científics que van transformar les nostres organitzacions i van millorar la salut de la població. 

L'etnògrafa Linda Hill, en el TED Com gestionar la creativitat col·lectiva?, explica que si volem construir organitzacions que innovin hem de desaprendre el lideratge tal com l'entenem avui dia. La innovació està relacionada amb el geni col·lectiu i introdueix el concepte de "la teva llesca de geni". Explica en aquesta xerrada ‒que us recomano‒ que el que tenen en comú les organitzacions innovadores són tres capacitats: l'abrasió,  l'agilitat  i la resolució creatives, capacitats que serveixen per resoldre problemes de manera col·laborativa, saber aprendre d'un descobriment i saber prendre decisions integrades. I aquesta és la clau perquè empreses com Pixar o Google triomfin. Moltes d'aquestes qualitats han estat presents a les organitzacions sanitàries durant la pandèmia de la COVID-19.

Els hospitals o l'atenció  primària, poden treballar d'una altra forma? Sí, ho han demostrat. Poden innovar organitzativament? Sí, ho han demostrat. Podem millorar el lideratge a les nostres institucions? Sí que podem, ho hem fet durant la pandèmia. Tal com assenyala Linda Hill, liderar la innovació no suposa crear una visió i inspirar altres persones perquè l'executin. Suposa que el rol del líder sigui preparar l'escenari, però no actuar-hi, tal com defineix Ed Catmull, CEO i fundador de Pixar. El lideratge també es basa a confiar en els altres, no només a crear un marc de confiança.

La Comunitat Valenciana, on jo treballo, defineix l'època actual com a "normalitat millorada" perquè hem après de la pandèmia i, per tant, el futur ens exigeix ser millors. No us sembla?

Bibliografía

1. Anderson L. Leadership during crisi – navigating complexity and uncertainty, 2018: 49–54.