Seguretat del pacient: creure-hi i implicar-s'hi

En una conferència organitzada pel "Patient Safety Movement", Peter Pronovost va defensar la idea que per aconseguir fites que semblen impossibles, com per exemple que desapareguin les infeccions hospitalàries, cal creure-hi i implicar-s'hi. Per fer-se entendre, Pronovost va explicar el cas de Rosa Parks, la dona de color que l'any 1955 a Alabama no va cedir el seient a un home blanc, una provocació que li va costar anar a la presó. Aquest fet va ser un dels detonants del moviment de drets civils als Estats Units que va aconseguir, entre altres coses, abolir la discriminació racial en el transport públic. En aquella acció de Rosa Parks dirigida contra una norma injusta hi va haver determinació, condició necessària però insuficient si no hagués hagut un moviment que es va fer seva la protesta, sense el qual l'acte esmentat hauria quedat com una simple anècdota, com de fet ja havia ocorregut en altres actes semblants anteriors a aquell.

Pronovost va explicar que el 2001 Josie King, una nena ingressada a la UCI pediàtrica per cremades, va morir per una sepsi desencadenada per un catèter infectat i aquella mort el va esperonar a llençar una iniciativa ambiciosa que pretenia combatre frontalment la idea llavors prevalent que les infeccions hospitalàries eren inevitables i amb la finalitat de crear la narrativa. Pronovost va batejar el projecte amb el lema "bacterièmia zero", es va enfundar el maillot de líder, va projectar una recerca que va demostrar que l'ús d'un checklist era un instrument efectiu (Pronovost et al 2008) i va crear una xarxa d'intensivistes a Michigan disposats a fer costat a la nova idea.

La iniciativa ha estat un èxit perquè, des de llavors, les infeccions per catèter als EUA s'han reduït en un 85%, però Pronovost insisteix que això no està guanyat i que per aconseguir el "zero absolut" cal que cada hospital hi cregui i compti, a més a més, amb un projecte ben estructurat i uns professionals implicats, per a la qual cosa, els quatre elements claus han de ser els següents:

1. Polítics, gestors i clínics, han de creure que les infeccions hospitalàries són evitables i s'han de comprometre a abolir-les.
2. S'ha de crear un projecte basat en: un grup de treball que s'hi dediqui, un pla de formació específica i un checklist objectivable i avaluable.
3. S'ha fomentar el benchmarking entre centres a més de trobades per a l'aprenentatge compartit.
4. Els resultats s'han de publicar de manera transparent, un element imprescindible per no parar mai de millorar.

Un toc de realitat local

L'informe de la Central de Resultats de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) de l'any 2018 diu que la taxa de bacterièmia per catèter venós global és de 0,20 per cada mil dies de catèter, amb una sèrie que, si ens cenyim als hospitals dels nivells 1 i 2 del Vincat, va del 0,03 al 0,34. És a dir, malgrat que la taxa global s'acosta al zero desitjat, es continua observant que hi ha centres en els quals les bacterièmies per catèter són 10 vegades superiors a les d'altres. Una inequitat injustificable per respecte a les persones que han d'ingressar en els hospitals amb pitjors resultats.

Els hospitals són un mitjà propici per a que els bacteris més resistents infectin els pacients més vulnerables. Per tant, si volem oferir seguretat a les persones que hi han d'ingressar, cal aplicar les 4 regles de Pronovost, l'única manera de reduir infeccions i evitar morts.  

Jordi Varela

Editor