La pandèmia de COVID-19 constitueix un repte sense precedents per als sistemes sanitaris d'arreu del món. A la incertesa inicial, l'escassetat d'equipaments i les dificultats per mantenir la cadena de subministraments, s'hi van sumar els canvis constants en les instruccions, la interrupció de tota l'atenció no ajornable, la vivència de l'aïllament dels pacients ingressats (i de morir en solitud) i un estrès mai vist fins aleshores a les plantilles dels sanitaris, particularment dels dedicats a l'atenció directa a pacients de COVID-19. El terme segones víctimes del SARS-CoV-2 ha estat emprat pel nostre grup, i per d'altres, per descriure aquesta vivència.
Abans d'aquesta crisi ja sabíem que sense el concurs dels professionals, la qualitat de l'atenció i la seguretat dels pacients resulten compromeses. Ara ja no en tenim cap dubte. En aquesta crisi, el lideratge dels clínics i, en general, del conjunt de professions que fan possible la tasca dels clínics, ha estat determinant en l'efectivitat de la resposta.
Els programes de benestar en l'àmbit laboral estan poc estesos en el sector sanitari. Hi ha pocs hospitals que entre els seus objectius incloguin propostes en aquesta direcció, malgrat que en tots els casos s'afirmi que el recurs humà és crucial en les polítiques. Ara, en l'era COVID-19 és possible que aquests enfocaments es reforcin com a mitjà per aconseguir una millor atenció als pacients (qualitat i seguretat).
Els nostres resultats(1), analitzant l'impacte de la COVID-19 en professionals sanitaris, han posat de manifest que aproximadament un 28,3% han experimentat reaccions d'estrès agut i que aquells que treballen en unitats de crítics i en urgències han experimentat un nivell d'estrès més gran. La por de contagiar els familiars en tornar a casa i el fet de no poder desconnectar de la feina una vegada acabat el torn han afectat gairebé la meitat dels professionals enquestats. Hi ha hagut una relació directa entre estrès agut i disponibilitat de mitjans per a la protecció personal i la implantació de nous protocols d'higiene als centres sanitaris(2). Aquesta situació és similar a la viscuda en altres països, tal com hem comprovat també a Iberoamèrica(3).
La societat va fer costat al sistema de salut i als seus professionals els mesos de març a maig, conscient de l'esforç i el risc personal que assumien. Ara és el torn dels qui dirigeixen els serveis de salut, que han d'apostar pel benestar dels professionals com a factor que contribueix a la qualitat assistencial.
----------------
*José Joaquín Mira és Catedràtic de Psicologia Social de la Universitat Miguel Hernández d'Elx
Bibliografía
1. Mira JJ, Carrillo I, Guilabert M, et al. Acute stress of the healthcare workforce during the COVID-19 pandemic evolution: a cross-sectional study in Spain. BMJ Open 2020;10:e042555. doi:10.1136/ bmjopen-2020-042555
2. Cebrián MA, Mira JJ, Caride E, Fernández-Jiménez A, Orozco-Beltrán D. Psychological distress and associated factors related to COVID-19 pandemic among primary care physicians in Spain (STREPRIC study). BMC Family Practice. DOI: 10.21203/rs.3.rs-27476/v1
3. Martín-Delgado J, Viteri E, Mula A, Serpa P, Pacheco G, Prada D, et al. (2020). Availability of personal protective equipment and diagnostic and treatment facilities for healthcare workers involved in COVID-19 care: A cross-sectional study in Brazil, Colombia, and Equador. PLoS ONE 15(11): e0242185.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada