A favor del dubte raonable, necessari i incorrecte

Antoni Peris
Derives de cine

Escric (reescric segons les notícies que canvien dia a dia) mentre la primera plana periodística mostra la nonagenària vacunada contra la covid al Regne Unit amb una vacuna a hores d’ara no valorada oficialment per l'FDA o l'EMA. Arrufo el nas, com a científic i com a ciutadà, mentre tots els polítics i els representants de salut pública donen un missatge acrític sobre la necessitat de vacunar-nos i, alhora, fan lloances d’un producte sobre el qual no s’ha publicat (fins ara) cap anàlisi independent.

Estem vivint un any duríssim davant d’una pandèmia durant la qual la població, els polítics i els sanitaris van fer pinya en el primer semestre. A hores d’ara, però, amb desenes de milers de morts, centenars de milers d’infectats i també amb un atur creixent, negocis tancats i futurs incerts, una bona part de la població es neguiteja i planteja dubtes.  La correcció política de la qual fa bandera bona part de la premsa, repetint els missatges institucionals, no sols esdevé inútil per frenar els negacionistes sinó que facilita el rebuig global de les declaracions polítiques. 

El mateix any en què Netflix i HBO esdevenen perillosos monopolis, diversos autors s’han enfrontat a la correcció política i l’han desmentida en grans obres: Joe Begos vinculant drogues i genialitat artística a Bliss, Nadav Lapid posant en solfa la identitat nacional a Synonymes, Alejandro Landes tombant els criteris jeràrquics militars a Monos, Brandon Cronenberg discutint la figura de l’heroi a Possessor o, finalment, Miranda July descrivint un insòlit nucli familiar a Kajillionaire (Cómo sobrevivir en un mundo material). En la mateixa línia, en un context on s’ha sobreposat la defensa de la salut a les conseqüències econòmiques i on no hem desenvolupat una anàlisi rigorosa dels efectes socials i emocionals de tancaments i confinaments, caldria que els científics fóssim extremadament rigorosos a fer anàlisis de la informació disponible i donar missatges  que responguin a dades més que a opinions. 

Cal reivindicar evidències i plantejar dubtes científics en els diversos missatges que rebem i que donem, pel que fa a estratègies de cribratge, proves diagnòstiques i, ara també, pel que fa a la seguretat i l'eficiència de les vacunes. No ens correspon simplement mantenir una correcció política i ser transmissors de missatges (fins ara provinents de parts interessades financerament) sense filtre ni criteri propi. Excel·lents sèries com Utopia (la versió anglesa de 2014, ara en remake EUA a Amazon) plantejaven que la vacunació massiva davant una falsa pandèmia obeïa a una estratègia d’esterilització mundial i control de població, un argument tan entretingut com assumit pels antivacunes. 

Menysprear les idees dels negacionistes ignorant els antecedents de mala praxi o desinformació que s’han donat a la premsa científica (entre els més recents, la confusió sobre la hidroxicloroquina) no fa altra cosa que debilitar la nostra posició com a científics. La correcció política ens permetrà seguir el corrent, però només el dubte ens permet avançar.