Una de les males notícies que ens deixa el 2020 ha estat la mort de Clayton Christensen, un professor de Harvard Business School que va desenvolupar la teoria de la innovació disruptiva i que ja va merèixer l'atenció del nostre blog amb el comentari del llibre "The Innovator's Prescription", on l'autor analitza els motius pels quals els sistemes sanitaris són tan refractaris a les innovacions. Com que crec que l'esforç que Christensen ha fet per adaptar la seva teoria de la innovació a la sanitat s'ho val, a manera d'homenatge, he recuperat un vídeo d'una conferència que va fer a la King's Fund el 2013.
La innovació disruptiva, afirma Christensen en el vídeo, és un procés que, mitjançant la simplificació d'un producte o d'un servei, amplia mercats, fins que els nous productes o serveis aconsegueixen superar els originals, òbviament més pesants i costosos. Les tecnologies disruptives han simplificat productes, els han abaratit i, amb això, han incorporat milions de nous consumidors al mercat. L'exemple que li agradava explicar a Christensen era el de l'aparició dels primers ordinadors personals, degut a que, remarca ell, els grans constructors informàtics van menystenir els nous enginys. Senzillament els van veure com un assumpte de jocs i lleure. La història és que les empreses informàtiques que no hi van apostar, o que ho van fer tard, van quedar esborrades del mapa. En resum, la recepta de la innovació disruptiva és clara: simplificar, abaratir i estendre's arreu.
A la conferència de la King's Fund, Christensen va dir que tots els sistemes de provisió de serveis sanitaris tenen tendència a concentrar en els hospitals, especialment en els universitaris, les grans inversions en tecnologia, innovació i recerca, la qual cosa recorda l'error dels constructors d'ordinadors que no van saber intuir la innovació disruptiva dels ordinadors personals. Així veiem, afirma Christensen, com malgrat l'excel·lència que els grans hospitals proclamen, per culpa de les dificultats en l'accés dels seus serveis i a la manca de competitivitat, les innovacions estan sent molt costoses i no acaben d'aconsegui l'impacte desitjat.
Per abordar la crisi generada per l'hospitalisme, la innovació disruptiva que va proposar Christensen a la conferència va ser molt clara: descentralitzar la provisió de serveis sanitaris en dues direccions: la d'empoderar l'atenció primària, la comunitària i la domiciliària perquè ampliïn la seva cartera de serveis i la d'abaratir la tecnologia i els serveis gràcies a la telemedicina, l'ehealth i a la popularització de certes proves diagnòstiques, com per exemple l'ecografia i els autocontrols en wearables.
La teoria de la innovació disruptiva (simplificar, abaratir i estendre's), que tan bé ha funcionat en el món empresarial, hauria de ser el suport conceptual per buidar els hospitals de totes les activitats que estan oferint de manera inapropiada, especialment als pacients crònics i, amb això, poder dotar per fi l'atenció primària (incloent comunitària i domiciliària) de més serveis i més capacitat resolutiva.
Gràcies Professor Clayton Christensen per haver-nos recordat que la sanitat no hauria d'anar en sentit contrari a la innovació disruptiva. In Memoriam.
Jordi Varela
Editor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada