Verd i digital: el món post-COVID que ve

És difícil tenir una visió clara del que passa en la crisi COVID fins i tot en els moments de calma. En una situació com aquesta, és pràcticament impossible. Tanmateix, intuir el món que ve ens ajuda tant en l'àmbit personal com en el professional i organitzatiu. Però, com podem millorar la nostra visió a llarg termini enmig de la tempesta?

Al començament de l'estiu, el Copenhagen Institute for Future Studies va publicar el Delphi Study on a Post-COVID-19 World, en el qual se sondeja l'incert futur que ens ha provocat la pandèmia. El panell consultat estava compost per 28 experts provinents de diferents disciplines: de la prospecció de futur, de la previsió estratègica, politòlegs i economistes, entre d'altres.   

Amb horitzó temporal l'any 2030 o quan s'acabi la crisi de la COVID-19, l'estudi formula 32 preguntes agrupades en quatre apartats:

1. Economia i globalització
2. Societat i govern
3. Persones i comportaments
4. Vida facilitada per la tecnologia

En moments de gran incertesa, aquesta classe d'exercicis són útils per renovar la nostra visió i intuir el món que ens cau al damunt i que ens tocarà gestionar. A continuació es resumeixen els principals missatges, ordenats de més a menys consens segons el percentatge d'experts que consideren l'afirmació probable o molt probable. Cal tenir en compte que gairebé totes les preguntes estaven formulades en un gradient de cinc valors (molt probable, probable, possible, poc probable, molt poc probable), per la qual cosa els valors superiors al 50% indiquen direcció i per sobre del 70%, un  consens important. 

Economia i globalització (horitzó 2030)

• L'automatització del treball s'accelerarà (71%).
• Hi haurà més rivalitat entre els Estats Units i la Xina (67%).
• El PIB no serà l'indicador clau de l'èxit d'un país (66%).
• El món serà menys obert i més fragmentat (63%).
• Les cadenes de subministrament es regionalitzaran (60%).
• La recessió tindrà forma de V o U (58%).
• La Unió Europea serà més solidària i hi haurà més col·laboració (50%).
• Els governs introduiran l'ingrés bàsic universal (39%).

Societat i govern (horitzó 2030)

• Les companyies tecnològiques exerciran un paper molt més important en la detecció precoç i el seguiment d'amenaces per a la salut pública (100%).
• Les xarxes informals i comunitàries es convertiran en respostes formals a possibles crisis quan els governs fracassin (83%).
• Els sistemes sanitaris invertiran en solucions digitals per a la prevenció i l'autocontrol (81%).
• Els estats compartiran dades de salut per fer front a futures pandèmies (70%).
• Hi haurà un impuls per a l'adopció de polítiques sostenibles (69%).
• Les conferències internacionals seran més virtuals (63%).
• La trajectòria d'urbanització serà similar a l'actual (59%).
• Hi haurà una nova onada de refugiats cap a Europa (52%).
• S'adoptaran estils de vida ecològics que el confinament ha posat en voga (48%).
• Es produirà una recessió democràtica a causa del manteniment dels poders atorgats pels estats d'alarma (42%).

Persones i comportaments després de la crisi de la COVID

• La solidaritat i la confiança en els altres s'incrementaran (79%).
• Abandonarem ràpidament el distanciament social quan acabin les restriccions (77%).
• El sentiment envers les alternatives virtuals (compres, exercici) creixerà (74%).
• Acceptarem un augment del desplegament de sistemes de vigilància tecnològica (apps i reconeixement facial) per evitar o controlar futures pandèmies (67%).
• Es reduiran els viatges internacionals (63%).
• Es normalitzarà l'ús de màscares en llocs on abans no era habitual (48%).
• Serem més prudents amb relació a la desinformació provocada per les fake news (41%).
• S'incrementarà la socialització virtual a costa de la presencial (37%).

Vida facilitada per la tecnologia (horitzó 2030)

• El treball remot i la col·laboració online es dispararan (75%).
• El vot electrònic serà habitual (63%).
• L'educació online serà la més freqüent en el nivell universitari (53%).
• Els serveis d'entrega mitjançant drons seran habituals (48%).
• La micromobilitat a demanda en ciutats s'estendrà en detriment del transport públic (46%).
• Els diners en metàl·lic desapareixeran de manera general al món (32%).

És curiós observar com les preguntes directament relacionades amb l'àmbit sanitari tenen un consens marcat i dibuixen un marc d'acció clar per a la política sanitària: invertir en tecnologies de suport a la prevenció, compartir dades per lluitar contra futures pandèmies i facilitar el paper de les companyies tecnològiques en salut pública. Dels resultats de l'estudi, n'emergeixen moltes altres lectures, però amb gran angular s'observa un paisatge on impera el verd i domina el digital.