Però, més enllà d'allò que és purament estatutari, m'agradaria plantejar la pregunta següent: què defenso jo com a metge de família assistencial públic en un centre de salut rural? Què defenses tu des de la teva posició?
Podria començar dient que defenso un seguit de valors ètics i deontològics, uns principis bàsics de la medicina familiar i comunitària com la longitudinalitat, l'accessibilitat, la integralitat, la polivalència, la proximitat al pacient... i si bé tot això és cert, m'agradaria anar una mica més enllà.
El que en el fons sento que defenso són persones. Persones que acudeixen a la consulta en qualitat de pacients, malalts o sans amb alguna por o algun problema de salut. Persones que pertanyen a una comunitat i a una família que conec. Persones que en molts casos pateixen situacions de vulnerabilitat per diferents motius o que s'enfronten a malalties greus o crisis vitals que els produeixen dolor, malestar o patiment.
I aquesta defensa m'exigeix ser alguna cosa més que un mer tècnic que compleix amb les seves obligacions institucionals, la seva cartera de serveis i el seu contracte programa amb la gerència d'atenció primària. M'exigeix ser humà, una cosa que paradoxalment no es pot mesurar i, per tant, no és fàcil de quantificar.
Però els meus pacients ho saben. Tan bon punt entren a la meva consulta saben el grau d'humanitat que té el seu metge aquell dia. Si està despistat, si toca un dia de sobrecàrrega i pressa, si no podré dedicar-los un mínim de temps o potser sí. Saben si em preocupo pel seu cas o si el deixo de banda i me'l trec de sobre, saben si els ofereixo solucions fàcils o m'hi poso a fons, saben si estic afinat o no n'estic.
La defensa d'altres té, per tant, un aspecte musical, ha de sonar bé, estar afinada. Si no n'està ens quedem en crits o grinyols, en mers escarafalls, com a molt en una posada en escena. L'afinament personal implica tenir presència, ser-hi, tenir capacitat per escoltar. Implica el reconeixement de l'altre com a propi i no com a aliè, comprendre profundament que la ferida que et mostren és d'alguna manera semblant a les teves, saber que l'espai que els altres t'ensenyen juntament amb les seves misèries és terreny sagrat i que t'has de descalçar per no tacar-lo amb el fang que pots arrossegar.
Quan veig que els polítics i responsables defensen els seus interessos partidistes i les seves quotes de poder no puc sinó mirar-me les mans buides. També jo em despisto i en moltes ocasions tracto de mirar pel meu propi benefici. Jo també faig trampes i de vegades fujo d'estudi. Però, com els violinistes primerencs, continuo afinant l'instrument sabent que la meva escassa habilitat acaba arruïnant el so indefectiblement. Aquest afany és potser l'única cosa de valor que veritablement puc aportar a aquells que dipositen la seva confiança en mi.
Em considero, així doncs, un metge descalç per les raons exposades i perquè la institució on treballo no em posa fàcil caminar amb seguretat en obligar-me a atendre el pacient amb uns temps i unes maneres que sovint serien més propis d'una atenció veterinària que d'adults, escatimant-me la possibilitat de fer una anamnesi, una exploració i una reflexió mínimes. Sento que és fonamental visibilitzar-ho, però no m'agrada quedar-me estancat en una actitud de queixa o de protesta permanent que considero tòxica tant per a mi com per als que m'envolten. Per això ho compatibilitzo compartint la meva escassa reflexió en el que considero un camí narratiu que em connecta i m'agermana amb molts altres cuidadors.
Defensar és, per tant, un verb essencial per a mi que s'uneix a una llarga llista la conjugació de la qual em permet trobar sentit a allò que faig. I això, en els temps que corren té molt de valor atès que tota societat necessita persones que a més a més de servir i donar suport puguin aportar comprensió i enteniment. Potser no ens ho reconeixen com ens mereixem, però puc assegurar que quan aconsegueixo ser fidel a aquests valors la meva consciència pot descansar en pau a les nits, cosa que pocs notables o poderosos es poden permetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada