6 recomanacions per millorar la nostra formació online

Imatge de Julian Lefebvre a Pixabay

La tardor és temps de tornar a les rutines, entre les quals es troben les activitats formatives i docents en el camp de la salut. Preservar la seguretat dels professionals continua sent una prioritat que ens obliga a plantejar alternatives a les habituals trobades presencials, sessions clíniques, reunions, etc. Els seminaris online o webinars han sorgit com a proposta alternativa i, veient l'avenç de la pandèmia, potser convindria estandarditzar-los i reflexionar sobre el seu format i continguts, com també sobre la seva relació amb la indústria farmacèutica, que n'està promovent molts, i finalment amb les organitzacions sanitàries que han vist en l'horari de tarda de moltes d'aquestes trobades virtuals una "oportunitat" per traslladar accions formatives al temps lliure dels professionals. 

Com que el debat és ampli, ens centrarem a oferir alguns consells per desenvolupar un seminari web atractiu. Queda a part com normalitzar l'acreditació d'aquestes trobades perquè també aportin valor des d'un punt de vista curricular.

De ben segur que tots hem passat per l'experiència d'estar asseguts davant l'ordinador, observant el pas d'unes diapositives plenes d'informació i escoltant una veu monòtona que ens transmet poca innovació o dinamisme. Com podem treballar per aconseguir una cosa diferent?

1. Primerament, sent realistes amb els objectius que ens plantegem per a la trobada virtual, particularment si es tracta d'un seminari web. Sembla raonable delimitar dos o tres conceptes valuosos que, en compartir-los, generin un impacte immediat en l'audiència. No hem de caure en la temptació d'oferir descripcions massa àmplies a risc de prolongar excessivament la trobada o proporcionar informació poc útil. A més, això ajuda a organitzar la promoció prèvia de l'activitat des d'un primer moment i a afinar la informació i el perfil professional al qual ens volem adreçar. 

2. En segon lloc, oferint coneixements que puguin ser aplicables immediatament a la nostra pràctica assistencial. Facilitar solucions útils pot implicar l'audiència i serveix per augmentar la confiança en la proposta formativa, cosa que a més a més ens pot situar com a futura font de referència.

3. Si utilitzem diapositives, un tercer aspecte que hem de cuidar són els continguts. El fet que l'audiència no pugui veure'ns, o que si ho fa sigui a través d'una petita finestra en el marge de la pantalla, centrarà l'atenció en allò que sí que pot veure: les diapositives. Per tant, hem de crear continguts llegibles i dinàmics i centrar-nos en un sol missatge per diapositiva. Amb taules i gràfics molt nets que siguin fàcils de seguir. Això evita un efecte de distracció en el públic i permet assolir els objectius educatius clau. Excloure algunes referències pot facilitar que a més a méses desenvolupi un debat posterior enriquidor.

4. És important triar un orador atractiu i amb una narrativa convincent i coherent. Les bones històries ens sorprenen, ens ajuden a recordar idees i conceptes. Prenguem com a model la representació d'una obra teatral on els primers minuts són clau per "enganxar" l'espectador donant forma a un relat interessant i dinàmic. D'aquesta manera aconseguirem una audiència compromesa durant tota la presentació. Arribats a aquest punt, caldrà aprendre noves habilitats. No podem traslladar el que fem en trobades presencials a trobades virtuals. Per exemple, treballar amb la càmera requereix ser disciplinat i mirar-la en comptes de mirar el contingut de la nostra pantalla. Gestos com ara arreglar-se els cabells, tocar-se la cara o sortir de l'enquadrament distreuen i queden magnificats en entorns virtuals. Trobareu alguns consells sobre això en el vídeo: 

5. Interactuar i implicar ràpidament l'audiència. La major part de nosaltres reconeixem la dificultat d'escoltar algú durant una hora seguida. Trencar el monòleg, o fer-ho des dels primers minuts, ajudarà a transmetre autenticitat i espontaneïtat. Hi ha maneres de dur-ho a terme mitjançant xats, enquestes o altres elements interactius. D'aquesta manera ens assegurem implicar l'audiència i transmetre-li que la seva presència i les seves preguntes són valuoses per a l'experiència del seminari. En són alguns exemples la pissarra digital de Google Jamboard o l'equivalent de la plataforma Zoom. Incloure diversos oradors en la presentació també pot ser una alternativa que generi pauses naturals presentant diferents punts de vista i acostant l'experiència a un format de "programa de ràdio". Això garanteix un augment de l'atractiu i evita la temptació que el públic es pugui distreure amb altres activitats. 

6. Finalment, no hem d'oblidar els mitjans tècnics. Mala audició de les veus, cares en penombra, talls en la connexió, sorolls de fons (recordem la famosa entrevista a la BBC interrompuda pels fills de l'especialista en ciències polítiques Robert Kelly) o espais inapropiats on situem la càmera web poden ser causa de distracció i empobrir el desenvolupament de la trobada. Hi ha alternatives factibles i econòmiques que ens poden ajudar a aconseguir una millor experiència. És molt recomanable la lectura d'aquesta entrada de Corporate Rebels, que ens pot orientar quant a aquest objectiu. 

Més enllà de les qüestions relatives al format, és evident que la situació de pandèmia en què ens trobem ha forçat noves formes de col·laboració i aprenentatge virtual. La realització de seminaris web també ha possibilitat una disminució de temps, de costos en els desplaçaments i de la necessitat d'abstreure'ns dels deures clínics per incorporar-nos a aquestes accions formatives. Implicar els pacients, les famílies i altres líders comunitaris també ha estat un altre atractiu d'aquests punts de trobada. Però, no tot s'hi val. Els treballadors de la salut tenim una interessant oportunitat d'augmentar les competències en aquest àmbit per superar l'impacte negatiu de l'absència de trobades presencials. Val la pena contribuir a generar continguts de qualitat que permetin fomentar més col·laboració, una millora en l'experiència d'intercanvi d'informació i, finalment, més benefici en l'atenció als nostres pacients. 

____________________________

Per a més informació, la divisió Horizons de l'NHS disposa d'una web, #VirtualCollaborate, que aprofundeix en recursos i eines d'utilitat per a l'elaboració de trobades virtuals. Està disponible per a consulta a horizonsnhs.com.

En el nostre àmbit també es poden consultar dues webs de professionals referents pel que fa a on disposar de més consells i idees, la d'Eduardo Tornos i la d'Eva Añón.