dilluns, 20 d’octubre del 2014

La decisió clínica compartida és cosa de dos






Peter Ubel és un metge especialitzat en el camp de la bioètica i en el de la recerca de la conducta humana. Segons confessa ell mateix en el seu blog, li agrada explorar en la dialèctica de les forces racionals i irracionals que afecten la salut de les persones, la seva felicitat i la manera com funciona la societat.

Els hi adjunto un video promocional del seu llibre "Critical Decisions" que aprofundeix en el terreny de les decisions clíniques compartides. "L'actitud de les persones davant del risc de contraure una malaltia, defensa el Dr. Ubel en aquest video, no depèn de si entenen el números que els hi han explicat, sinó de com els interpreten i, d'aquesta manera, sovint es prenen decisions clíniques importants sobre la base de la subtilesa de la percepció". Per exemple, molts pacients estan més inclinats a optar per una intervenció amb un 90% de supervivència que per una d'un 10% de mortalitat. Davant d'un risc, la por sempre guanya a la raó.



Amb l'arribada de la medicina científica el metge va pujar al pedestal de l'eficàcia terapèutica, i ara, des que se l'ha fet baixar, per allò dels drets dels pacients a decidir, que no sap ben bé com ha d'actuar. No en va el procés formatiu d'un metge és un llarg trajecte de desensibilització davant del dolor i la malaltia, però en canvi la pràctica mèdica real es mou en un món d'emocions. "Lost in traslation", diu el Dr. Ubel, per resumir la varietat de casos que exposa en el llibre. "A molts metges no els preocupa massa com pensen de debò els seus malalts, i aquests els hi tornen el favor amb un escàs interès pels seus tecnicismes sovint incomprensibles".

S'equivoquen els que pensen que la decisió clínica compartida és un assumpte tècnic, o fins i tot jurídic (una qüestió de drets). Aquest és un tema d'emocions, i no hi ha altra manera de gestionar-les que posant-se a la pell de l'altre, ni que sigui per un moment, i entendre que quan un pacient rep una mala notícia, el que menys necessita és una torrentera de números i probabilitats. De vegades només vol una mica de temps i comprensió, i el metge que no sap reconèixer aquesta necessitat fa un flac favor a la medicina. 

En resum, una obra analítica imprescindible per als amants de la bona practica mèdica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada