divendres, 24 d’octubre de 2014

Quan el càncer ens fa perdre la perspectiva





El tweet de "Guardian Healthcare" anuncia un article de l'oncòlega Ranjana Srivastava (autora de "Tell me the truth"), on denuncia que quan en un historial clínic hi apareix el càncer, sovint els metges perden el món de vista, l'objectivitat i la perspectiva. A la primera part de l'escrit, la Dra. Srivastava explica el cas d'un pacient que, 11 anys després d'haver estat intervingut d'un càncer de pròstata, va començar a patir una diarrea persistent. El pacient va ser derivat a la seva consulta amb el prec d'un col·lega perquè li demanés un PET, com a darrera oportunitat per trobar la suposada metàstasi oculta, després de la negativitat de dues ecografies, un parell de TAC, una gastroscòpia, una colonoscòpia, dues analítiques de femta i d'orina de 24 hores, i un recital d'anàlisis de sang, des dels més simples als més estranys. Al final tot va ser més senzill. Aquell pacient havia desenvolupat una malabsorció a la fructosa, com a resultat de molts anys d'ingerir tossudament cada matí un bon tall de síndria. "M'havien dit que la fruita era bona per al càncer", es va defensar ell. Però la reflexió de la Dra. Srivastava va en el sentit d'emfasitzar que, durant el present episodi de diarrea crònica, cap dels metges que havia atès aquell pacient li havia preguntat mai pels seus hàbits alimentaris. L'objectiu de tots ells havia estat la cacera obsessiva de la recidiva.

A l'article l'autora cita un estudi The National Social Life, Health and Aging Project (NSHAP) que destaca com de desafortunat és que els metges focalitzin l'atenció en una sola malaltia, encara que sigui tan alarmant com el càncer, en comptes de fer-ho en la persona. NSHAP ha descobert que en supervivents d'un càncer, a les edats avançades, l'insomni, la diabetis, la fragilitat, o fins i tot una fractura, són més predictors del seu estat de salut, que no pas el càncer que fa temps que arrosseguen. 

Per acabar, vull recollir un prec de la Dra. Srivastava: "Sisplau, parem de prestar tanta atenció al càncer, i sobretot a la por de tenir-lo".