dimecres, 8 d’octubre de 2014

Política sanitària: la tercera revolució



Som a les portes d’una revolució a la política sanitària que canviarà per sempre la nostra manera de pensar sobre la salut i l’atenció sanitària. En uns quants anys, la nostra visió de l’organització i de l’administració dels serveis sanitaris serà transformada.

Amb un començament com aquest, no és d’estranyar que m’enganxés aquest article pescat a través de Twitter. Es tracta d’un editorial del Internacional Journal of Health Policy and Management signat per Pierre-Gerlier Forest (@pgfor), director del Johns Hopkins Institute for Health and Social Policy. L’autor planteja que ens trobem davant d’una nova revolució en política sanitària, segons ell, la tercera d’aquesta magnitud, després de les dues que l'han precedit:

1era revolució: Anys 70s amb la introducció d’un gran canvi conceptual: les necessitats de salut de la població com vector principal per ajustar l’oferta de serveis sanitaris (Aspects of Medical Care d’Avedis Donabedian).

2ª revolució: Anys 90s fins a l’actualitat amb la constatació que l’atenció sanitària, lluny d’estar basada en l’evidència, és plena de malbaratament, errors i paternalisme. Prima el paradigma de la seguretat dels pacients (To Err is Human) i la “voluntat” dels pacients (Don Berwick).

La 3ra revolució anunciada per Forest s’estaria gestant perquè la política sanitària encara no ha integrat alguns dels avenços més notables que s’han produït durant l’última dècada:

1.  L’èmfasi en la perspectiva biosocial

De sempre és sabut que les condicions socials tenen influència sobre la salut, però això no ha tingut massa impacte en la distribució de recursos. La recerca en els últims anys ha donat lloc a robustos models científics que descriuen recorreguts biològics a través dels quals les condicions socials poden alterar la salut física i mental dels individus i que podrien ser tinguts en compte per part dels professionals sanitaris.

2. Economia conductual (behavioral economics)

Els avenços en l’estudi de l’economia i en la psicologia de les decisions és una oportunitat per repensar nombroses assumpcions sobre com les persones trien (incloent les que tenen a veure amb professionals ben informats i ben preparats). També és una bona ocasió per dissenyar marcs institucionals més efectius i respectuosos amb l’àmplia varietat d’incentius als quals les persones reaccionen.

3. Noves eines de govern

Des dels anys 80 la ciència de l’administració s’ha interessat pels instruments que poden fer servir els governs, més enllà de la legislació o els impostos, per tal d’aconseguir els seus objectius (contractes, vouchers, etc.). Aquesta tendència serà cada vegada més present, no només en el sector públic sinó també en el sector privat lucratiu i no lucratiu, i caldran “caixes d’eines” que permetin que el desenvolupament de polítiques no depengui només d’un Estat més gran i invasiu.

4. Efectes de sistema de segon ordre (second-order system effects)

Una de les majors contribucions de John E. Wennberg és haver observat i documentat aquests efectes: si una determinada política no té en compte les possibles implicacions a nivell de sistema, està destinada al fracàs. L’anàlisi d’aquest fenomen serà més fàcil gràcies a les millores en la recollida i tractament de la informació, però la dificultat està en passar del discurs a la pràctica: com explicar a la població que limitar l’accés a procediments d’alta complexitat pot millorar la seva salut?

5. Anàlisi dels grans volums de dades (Big data analysis)

Encara és difícil predir-ne l’impacte a llarg termini sobre la investigació sanitària i, encara més, sobre la política sanitària. El què és evident és que ens canviarà la manera d’abordar els problemes: podrem crear models o observar l’impacte d’una mesura de salut pública a temps real i per a tota la població.

Pierre-Gerlier Forest acaba l'editorial repassant la importància d’aquests 5 aspectes perquè poden ajudar a respondre preguntes clau:
  • On hauríem de destinar els recursos per obtenir el millor impacte possible sobre la salut de la població?
  • On s’hauria d’invertir el dòlar o l’euro marginal?
  • Com es podria gastar millor?
No sabem si es produirà o no aquesta nova revolució, però amb tota probabilitat aquests temes seran determinants en la política sanitària del futur.