dilluns, 27 d’octubre de 2014

No es podrien explicar millor els números del càncer?








Cristina Roure ens explicava en un post de la seva sèrie "Pantone", en aquest blog, una experiència que Gerd Gigerenzer, Director del Max Planck Institute for Human Development de Berlin, va escriure en el llibre "How to know when numbers deceive you", en la qual més de la meitat dels ginecòlegs enquestats no van encertar, després d'haver vist les dades científiques publicades, quina era la probabilitat de tenir càncer d'una dona assimptomàtica amb una mamografia preventiva positiva. De fet l'error de la majoria dels col·legues va ser monumental: van dir que era d'un 90% quan en realitat era d'un 10%.

En un post recent vaig comentar el llibre de Peter Ubel "Critical Decisions", en el qual l'autor demostra quina és la força emocional dels números, tant per als pacients com per als metges. En aquesta línia, certament preocupant, els vull presentar un bri d'esperança. Hi ha maneres de presentar els números per reduir el desconcert regnant. Molts experts ens vénen avisant que hem de fugir dels percentatges, dels inefables formatgets i dels riscos relatius, i ens hem d'acostumar a parlar als pacients de números reals, pictogrames amb persones i riscos absoluts. Per fer-me entendre els presento un parell de gràfics del Harding Center for Risk Literacy, centre que està en l'òrbita de Gigerenzer i del Max Planck. El primer d'ells és un pictograma sobre l'avaluació dels programes preventius de càncer de pròstata a base de controls de PSA i tacte anal de la glàndula.


Estaran d'acord amb mi que el pictograma s'expressa de manera prou clara i que el seu grafisme aconsegueix una visió poblacional molt oportuna. D'un cop d'ull, o amb una mica d'ajut, qualsevol persona pot veure que el cribatge de càncer de pròstata porta més problemes que beneficis. 

El segon gràfic va d'avaluació del cribatge de càncer de mama mitjançant mamografies. Observin que, a la taula del Harding Center, el programa preventiu aconsegueix reduir, a 10 anys, el nombre de dones mortes de 5 a 4 per cada mil. La reducció relativa és del 20%, però això, tot i cert, és enganyós. Els números posats en context diuen que el benefici poblacional del programa és d'una mort menys per cada mil dones, reducció que, per cert, queda diluïda quan s'analitza el total de dones mortes per càncer. Però el que segur que no s'estalvien les dones del programa preventiu és que n'hi haurà 100 (sobre mil) que patiran el terratrèmol d'un fals positiu, i que 5 seran intervingudes innecessàriament. 

Amb aquestes dades resulta incomprensible la manca de clarificació dels programes oficials de prevenció del càncer de mama que, encara avui, continuen fent crides personalitzades a les dones de més de 50 anys, sense oferir-los cap explicació sobre beneficis reals i efectes secundaris dels esmentats programes.