dilluns, 6 d’octubre de 2014

"Fer pinya" cada dia per la seguretat dels pacients (safety huddle meetings)








Fa un parell de setmanes vaig tenir l'ocasió de visitar el grup hospitalari Ayrshire & Arran del NHS escocès en el marc d'una reunió professional organitzada pel Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. La trobada, com era d'esperar, va ser molt profitosa, i una de les coses que em vaig endur a casa va ser un instrument de treball, per mi tan novedós com senzill: "Hospital Daily Safety Huddle", que es podria traduir com la reunió diària de "fer pinya" per la seguretat del pacient. La Direcció de l'Hospital Crosshouse, el més gran del grup, satisfets de com els està funcionant l'experiència, ens van invitar a assistir al seu huddle, que des del darrer 30 de juny, celebren amb puntualitat britànica cada dia a les 8:15.

Què és un huddle

D'acord amb vikipèdia, el concepte de huddle ve del món de l'esport d'equip. Es tracta de reunir-se en rotllana, en el mateix terreny de joc, a peu dret, concentrats, sovint agafats, per recordar conjuntament l'estratègia i les tàctiques que tant s'han assajat, però també per sortir més motivats a competir. Per tant, ja veuen que "fer pinya" és més una aproximació al concepte huddle que no pas una traducció literal, d'altra banda impossible.

Què és un "Hospital Daily Safety Huddle"?

És una reunió de com a molt 15 minuts, que en alguns llocs es fa amb la gent dreta i en rotllana, tot i que com veuen a la foto no era el cas de Crosshouse. La reunió a la que vaig assistir la van dirigir la Directora infermera i el Subdirector mèdic, i hi eren convocats els directius del servei d'urgències, el cap de la guàrdia, les infermeres responsables de totes les plantes d'hospitalització, els responsables del servei d'admissions, el coordinador d'altes hospitalàries, els serveis centrals diagnòstics, els serveis generals, els serveis de seguretat, etc. Al nostre huddle hi van assistir 45 professionals, d'un hospital de 600 llits.

Quin és l'ordre del dia del "Hospital Daily Safety Huddle"?

La Directora va anar cridant a cada responsable demanat-los que expliquessin, de manera sistemàtica (disposen d'una fitxa específica), la disponibilitat de llits de la seva unitat, la previsió d'altes, els pacients sense llit assignat, els pacients ectòpics i les incidències, tant de circuits, com de seguretat clínica, com les fallades de dotació de personal. 

Què s'espera del "Hospital Dalily Safety Huddle"?

De l'instrument huddle aplicat a la gestió d'hospitals, s'esperen els següents resultats:
  1. Reducció del nombre de pacients amb esdeveniments adversos.
  2. Augment de les altes hospitalàries abans de la 12 del migdia.
  3. Reducció de l'estada a urgències dels pacients que han d'ingressar.
  4. Reducció del nombre de pacients pendents de llit.
  5. Reducció del nombre de pacients ectòpics.
  6. Millora de la vivència hospitalària dels pacients.
  7. Millora de la vivència dels professionals com a resultat de la millora de la coordinació.
Vostès es preguntaran, i jo també m'ho vaig fer durant la reunió, si cal reunir-se cada dia per parlar de pacients, de llits i de circuits. Però en acabar de veure la dinàmica d'aquell huddle de Crosshouse, em vaig adonar de quin era el seu valor afegit. Vaig observar que haver fet en públic, en una reunió ràpida, el que a la majoria d'hospitals es fa amb suport informàtic i trucades telefòniques, va crear un clima de col·laboració que va aconseguir que tots els congregats tornessin cap a les seves unitats amb la situació global de l'hospital al cap. Allà, al huddle, s'havien detectat els punts febles del dia i les situacions de risc per als pacients; també s'hi havien transaccionat solucions específiques. En resum, s'havia creat una atmosfera de responsabilitat col·lectiva. Cadascú sentia que treballava per a cada pacient de l'hospital, més enllà dels límits de la seva unitat.

Com diuen els lemes de Crosshouse: ”Si sempre fem el que sempre havíem fet, sempre aconseguirem el que sempre havíem aconseguit”. Un huddle matinal de centre, pensen ells, i ara ja quasi ho penso jo, és una manera nova de començar el dia amb les piles carregades, de posar el focus en els problemes pertinents, a més de reforçar el sentit d'equip i d'aconseguir que els missatges que durant la resta del dia emetran els responsables de l'organització siguin coherents entre ells. I amb tot això, n’estan segurs, milloraran els resultats de “sempre”.