Els serveis de dia dels hospitals no paren de créixer en detriment de les hospitalitzacions tradicionals, fins a l’extrem que el NHS ha estimat que, a Anglaterra, els moviments de pacients cap als hospitals generen un 5% del trànsit rodat a tot el país. Molts d’aquests serveis, com la cirurgia sense ingrés, la quimioteràpia, els anticoagulants o les endoscòpies, han estat molt ben perfilats des del seu origen, les consultes externes en general, en canvi, són dispositius polivalents on cada especialitat hi ha anat acumulant serveis ambulatoris de característiques ben diferents fins esdevenir espais desbordats de difícil gestió, precisament per no haver definit què s’espera de cadascuna de les seves activitats. Per posar un exemple, un reumatòleg em comentava que era desafortunat que se’ls avalués per la relació existent entre primeres visites y successives, quan se sap que els seus pacients complexos ho són per sempre, i ell mateix suggeria que el que convindria seria poder valorar el seu servei en funció de quina qualitat de vida aconsegueixen els seus malalts, en relació als costos dels tractaments prescrits.
L’experiència que viuen els pacients a les consultes externes és, com a mínim, atabaladora, amb multitud de papers de citacions de difícil comprensió, circuits enrevessats i incomptables retards a les sales d’espera. Com afirma Stephen Powis, Director Mèdic del NHS a “Outpatients: the future - adding value through sustainability”: “Fa tot l’efecte que les consultes externes s’han dissenyat d’acord amb els designis dels professionals, en comptes de fer-ho segons els interessos dels pacients. El seu desordre és tan gran que també és frustrant per als metges. És temps, doncs, de repensar el model organitzatiu d’uns serveis que cada cop es fan servir més.”
Una recepta basada en el valor de l'activitat clínica
Si es vol millorar l’eficiència de les instal·lacions, l’experiència dels pacients i els resultats clínics, cal seguir unes recomanacions basades en els principis de les cadenes de valor:
- Agrupar els pacients per tipologies o per necessitats.
- Establir quins resultats es volen obtenir i quins costos es pensen assumir, incloent-t’hi les càrregues dels propis pacients (baixes laborals i transport, per exemple) i de la societat en general.
- Veure com es pot implicar els pacients en els seus propis processos, mitjançant metodologies de decisions compartides i de co-creació.
- Perfilar qui fa què i establir els formats de col·laboració entre atenció primària i hospital.
- Definir circuits i derivacions, incloent-hi ehealth, visites telemàtiques i controls en remot.
Primeres visites
Per a persones amb problemes de salut tipificats. L’atenció primària i l’hospitalària haurien d’establir quins haurien de ser els criteris de derivació per a cadascun dels problemes de salut més comuns, tal com d’altra banda s’ha fet amb els circuits de diagnòstic ràpid del càncer. Posem per exemple un dolor lumbar que no remet després de sis setmanes de tractament o una depressió resistent a les teràpies habituals. Per a cadascuna d’aquestes circumstàncies, hi hauria d’haver circuits específics, ens els quals tothom tingués la mateixa informació sobre el procediment a seguir i quins límits d’espera es consideren raonables.
Per a persones amb problemes de salut complexos. Convindria que totes les especialitats, sobretot medicina interna, tinguessin una consulta oberta per a professionals (presencial, telefònica o telemàtica asíncrona), per abordar els casos des de la mateixa atenció primària, o des del punt de referència, i així evitar derivacions innecessàries. Quan, malgrat tot, el pacient hagi d’anar a les consultes externes, la comunicació entre professionals hauria de continuar viva després de la visita, amb la finalitat de planejar un seguiment del cas de manera ajustada i coordinada.
Seguiment de processos
Per als seguiments de persones amb processos clínics de llarga durada, les consultes externes s’haurien de reorganitzar en base a grups de pacients, com per exemple afectats d’esclerosi múltiple, de glaucoma o de diabetis tipus 1, els quals haurien de ser atesos per equips multidisciplinars que prepararien cada visita de manera col·laborativa amb la respectiva programació de tots els serveis requerits (veure el post "S'imaginen unes consultes externes sense sales d'espera?"). Aquesta individualització dels seguiments i la visió d’equip haurien de ser el fonament per promoure les decisions compartides, l’autocontrol i les visites telemàtiques, amb la finalitat de reduir les anades i vingudes innecessàries dels pacients crònics i complexos a les consultes externes.
Per endreçar les consultes externes i estalviar visites innecessàries i desplaçaments sobrers, cal agrupar pacients, treballar en equip multidisciplinar (superant la visió focalitzada d’especialista), establir circuits acordats amb l’atenció primària, implicar els pacients en les decisions i promoure l’auto-cura i els contactes telemàtics.
Jordi Varela
Editor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada