divendres, 14 de gener del 2022

La transformació digital com a nou determinant de salut

Elena Torrente
Fil d'Ariadna




El Ministeri de Sanitat ha publicat recentment l'Estratègia de Salut Digital del Sistema Nacional de Salut. El document, molt alineat amb l'estratègia de l'OMS i de la Unió Europea en aquesta matèria, presenta tres grans línies d'actuació: 
  1. Desenvolupament de serveis sanitaris digitals orientats a les persones, a les organitzacions i als processos que integren el sistema de protecció de la salut, amb un enfocament d'equitat. 
  2. Generalització al màxim de la interoperabilitat de la informació sanitària. 
  3. Impuls a l'anàlisi de les dades relacionades amb la salut, els seus determinants i el sistema sanitari.
Les tres línies semblen molt apropiades atès el nou context d'importància creixent de la salut digital que ha portat la COVID-19. 

El primer punt està estretament relacionat amb l'accessibilitat que permet la tecnologia. La pandèmia ha suposat un abans i un després en l'ús de la telemedicina arreu del món i s'han generat, tant en el sector públic com en el privat, nous canals d'accés als serveis sanitaris. En molts casos amb un raonable grau de satisfacció per part dels professionals, segons indiquen articles recents com aquest i també per part dels ciutadans, les expectatives dels quals per continuar utilitzant l'atenció virtual quan s'acabi la pandèmia són altes, segons aquest estudi.

El segon punt aborda la interoperabilitat, és a dir, la necessitat d'adaptar els sistemes informàtics per garantir l'intercanvi d'informació clínica entre sistemes sanitaris a escala nacional i internacional. Finalment, es promou el reforç de l'anàlisi de dades com a via per optimitzar la presa de decisions clíniques, la planificació i la gestió, cosa que serà clau en el futur tal com analitza magníficament Cristina Adroher en un post recent.

Un altre element que apareix a l'estratègia i que m'agradaria assenyalar és la participació de les persones en la gestió de la seva pròpia salut, posant l'èmfasi en els estils de vida i la prevenció.

La contribució de la tecnologia digital a la salut 

La tecnologia ofereix moltes oportunitats per fomentar estils de vida saludables, des de la creació i difusió de continguts a escala global fins als nombrosos dispositius, wearables i apps de salut que es creen cada dia. Cal aprofitar al màxim la tecnologia com una eina més al servei de les intervencions de promoció de la salut i prevenció de malalties, atès el potencial de personalització que comporta. 

Sabem que el comportament individual i els hàbits de vida conformen un determinant de salut important, juntament amb factors com ara la genètica, l'entorn i el context socioeconòmic, entre d'altres. Recentment, The Lancet and Financial Times Commission ha publicat un interessant informe (vegeu-lo aquí) on es planteja la necessitat de considerar les transformacions digitals com un nou determinant de salut.
 
L'article afirma que els determinants socials de salut, com l'edat o el context socioeconòmic, tenen una influència directa en com s'utilitzen les tecnologies per a qüestions relacionades amb la salut i el benestar. En aquest sentit, la utilitat de la salut digital depèn clarament del nivell d'alfabetització digital i en salut de cada persona. D'altra banda, sabem que l'accés a la tecnologia i a fonts d'informació contrastades i de confiança és fonamental per a la presa de decisions que afavoreixin hàbits de vida saludables. Durant la pandèmia s'ha posat clarament de manifest com la tecnologia influeix en la confiança en els sistemes sanitaris, tant en el sentit positiu (difusió de campanyes de prevenció de contagis a les xarxes socials) com en el negatiu (moviments antivacunes, difusió d'informacions enganyoses…).
 
L'informe conclou amb quatre àrees d'acció per donar forma al futur de la salut en un món digital:
  1. Consideració de les tecnologies digitals com a determinants de la salut cada vegada més importants. 
  2. Construcció d'una arquitectura de governança que generi confiança en la salut digital i atorgui drets als pacients i grups vulnerables. 
  3. Recopilació i ús de dades de salut basades en el concepte de solidaritat de dades amb l'objectiu de protegir simultàniament els drets individuals, promoure el potencial de bé públic d'aquestes dades i construir una cultura de justícia de dades i capital. 
  4. Definició d'estratègies de salut digital i fulls de ruta d'inversió clars en tots els països, que ajudin a prioritzar aquelles tecnologies que són més necessàries en els diferents nivells de maduresa de la salut digital.
Sembla que a Espanya, pel que fa a l'últim punt, ja s'han fet els deures, tot i que caldrà veure com es posa en marxa i com l'implanten els òrgans competents al territori. Per a tot això serà clau l'activació dels fons europeus Next Generation mitjançant el Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) per a la Salut d'Avantguarda per tal de mitigar els determinants de salut d'origen digital. 



Bibliografia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada