Dades per a la gestió: la mateixa lògica amb mètodes diferents

Cristina Adroher
Des del backstage

Foto: Command Center de l'Hospital 

Sant Joan de Déu de Barcelona

Les persones s'enfronten a les disjuntives amb dues grans classes d'instruments: intuïcions i dades. Les decisions a què han de fer front les organitzacions (conjunts de persones) solen ser més transcendents i tendeixen a prendre's de manera col·legiada, per la qual cosa en aquests contextos hi ha menys espai per a les intuïcions i més pes de l'evidència. Per tant, no sorprèn que les dades hagin estat sempre la matèria primera de les decisions de les organitzacions sanitàries. 

Certament, els darrers deu anys les coses han canviat molt. La revolució produïda en la capacitat de registre i documentació de la informació, derivada de la digitalització, ha augmentat exponencialment la quantitat, varietat i qualitat de les dades disponibles: algunes les genera la institució de portes endins, però també en generen els usuaris fora del seu ecosistema. Ens trobem en un atzucac on tenim disponibles molts inputs potencialment valuosos per prendre decisions, sense que malauradament la capacitat dels gestors sanitaris per analitzar-los hagi crescut en paral·lel. S'apuntava anteriorment en un post en aquest mateix blog: tenim dades per totes bandes, però les institucions s'han de reorganitzar per tenir-les en compte i utilitzar-les convenientment.

 Quins instruments es necessiten per fer-ho possible?

• Nous rols professionals. Hem de reformular el rol dels responsables dels sistemes d'informació, tradicionalment ocupats a garantir que la “informàtica” funcioni. Essencialment, volem transformar les dades en coneixement. Fixeu-vos en el ventall de backgrounds per a un mateix objectiu: (bio)informàtica, analista de dades, estadística, economista (per què no?). Alguns d'ells ocupant el nou rol de moda, el de Chief Data Officer, o l'“Oficina de la Dada” de la institució, sense haver d'ocupar-se necessàriament només de qüestions relacionades amb la protecció de les dades.
• Nova cultura. Ho diu Xavier Marcet: "No hi ha transformació digital sense transformació cultural". L'augment de la quantitat de dades i de la capacitat de processar-les ha de derivar en decisions més proactives (algorismes que fan saltar alarmes i activen circuits), però també ha de fomentar les més reflexives. Aprofitem al màxim la capacitat de les dades mitjançant comissions d'avaluació, espais que poden generar coneixement per a la institució mateixa i que han de traslladar les seves conclusions als òrgans directius perquè els consideri.
• Noves infraestructures. Deixem de mitificar la intel·ligència artificial, que moltes vegades és estadística avançada que analitza moltes dades (llegiu aquest complet document). I no ens deixem enlluernar tampoc per algorismes que són "massa sofisticats per ser explicats”. Sí és cert que, per aplicar aquestes tècniques, necessitem (1) una capacitat de processament suficient i (2) visors de dades: hem de saber quines dades tenim (cada institució hauria de tenir el seu mapa de dades) i hem de poder visualitzar-les. Per exemple, a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona s'ha desenvolupat el Cortex, un centre de control on un equip de professionals accedeix en temps real a un gran volum de dades clau sobre el funcionament de l'hospital i les avalua amb l'objectiu de regular el flux de pacients i millorar la gestió hospitalària.

Conclusió. La pandèmia de COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de disposar de dades fiables en temps real, que ens permetin passar d'un model reactiu a un de més proactiu i predictiu. Les organitzacions sanitàries s'han d'anticipar al futur i revitalitzar la seva cultura d'innovació i aprenentatge: s'han d'adaptar a un nou paradigma en el qual les dades tenen i tindran un paper molt més protagonista. Sense pausa, però també sense pressa, amb maduresa i sense falses promeses. La teva organització, ja té una estratègia per posar en valor les seves dades?