Co-creació entre pacients i professionals per millorar les pràctiques clíniques

Jordi Varela

Editor

Les mesures per potenciar les pràctiques clíniques de valor es poden consultar a la web "DianaSalud.com" on, a data d'avui, hi ha 5.838 recomanacions procedents de 28 fonts diferents. En aquest assumpte, com en tantes altres coses, l'excés d'informació pot bloquejar i pot, per tant, dificultar la bona marxa d'iniciatives locals ben intencionades. Per superar aquest problema, algunes organitzacions sanitàries (incloc hospitals, atenció primària i sistemes integrats) han creat comissions "right care", la finalitat de les quals és prioritzar recomanacions en funció d'oportunitats i circumstàncies internes i, en aquesta línia, val la pena parar atenció a una dinàmica de co-creació promoguda per "Right Care Alliance", en la qual hi van participar deu clínics i onze pacients, on van contemplar pràctiques valuoses que es feien poc i pràctiques poc valuoses que, sempre segons els seus criteris, es feien massa, a les plantes d'hospitalització. També van acordar quin havia de ser el marc que havia de prevaldre per a la inclusió de propostes, que es podria resumir en quatre criteris: a) temes que interessen als pacients, b) pràctiques basades en l'evidència, c) pràctiques que no estan basades en el valor, i d) activitats clíniques que tenen un potencial elevat tant d'aportar benefici com de fer mal.

Els resultats responen a l'entorn i a les circumstàncies d'aquella dinàmica de co-creació, però, en tot cas, crec que val la pena dona un cop d'ull a la priorització que en va sortir. Recordin que l'estudi es va cenyir als pacients ingressats a les plantes d'hospitalització:

Cinc activitats que no es fan prou i que s'haurien de potenciar

1. Facilitar que els pacients puguin dormir més a les nits.
2. Més i millor comunicació entre els clínics de l'hospital i els equips d'atenció primària abans de l'alta dels pacients complexos.
3. Més formació (i de més qualitat) dels pacients sobre les recomanacions que han de seguir després de l'alta.
4. Avaluar clínicament en posició ortostàtica els pacients que han patit un síncope abans de demanar més proves (més enllà d'un ECG).
5. Estructurar la comunicació oral i escrita en els canvis de torn i en les transferències.

Cinc activitats que es fan excés i que s'haurien d'evitar

1. Petició sistemàtica d'anàlisis diaris de laboratori en pacients clínicament estables i que no tenen una situació clínica que ho justifiqui.
2. Monitorar els pacients en absència d'un risc específic.
3. Demanar proves d'imatge o de laboratori sense una avaluació clínica completa (incloent-hi exploració física).
4. Sol·licitar electròlits d'orina en lesions renals agudes si no hi ha oligúria o hepatopatia, i demanar ecografia renal sense una anàlisi estratificada de riscos basats en l'evidència.
5. Demanar TAC cerebral per avaluar el deliri que alguns pacients adquireixen durant l'hospitalització, en absència de troballes neurològiques específiques.

Ara mateix no sabem si aquest decàleg de cinc activitats a promoure i cinc a evitar a les plantes d'hospitalització és el més adequat per al nostre entorn, però el que crec que hauríem de prendre nota és en la incorporació de dinàmiques de co-creació entre pacients i professionals per prioritzar les pràctiques clíniques que es consideren més valuoses.