Canviar el comportament per minimitzar el canvi climàtic

Pedro Rey
Comportament saludable

Per primera vegada en la història, un grup de dues-centes revistes internacionals de medicina i salut pública, que inclou les principals del sector com The Lancet i The New England Journal of Medicine, s'ha coordinat per publicar, el 7 de setembre passat, un editorial conjunt per demanar als governs que cooperin i inverteixin de manera urgent en la crisi mediambiental, de la mateixa manera que ho han fet a la pandèmia de coronavirus, ateses les conseqüències que el canvi climàtic produeix en la salut. Afirmen que “una pujada d'1,5 graus Celsius en les temperatures globals suposa l'amenaça més gran a la salut pública actualment”, i més encara quan “el món és en camí d'escalfar-se al voltant de 3 graus Celsius per sobre dels nivells anteriors a la industrialització l'any 2100, fenomen que s'acompanya d'una pèrdua contínua de biodiversitat”. Tot això provocarà un “dany catastròfic a la salut mundial que serà impossible revertir”. Entre les conseqüències directes de la pujada de les temperatures esmenten malalties cardiovasculars i complicacions en els embarassos, mentre que entre les indirectes assenyalen la pèrdua de fertilitat de la Terra i la destrucció d'hàbitats que incrementaran la malnutrició i augmentaran el risc de futures pandèmies.

De manera similar, la setmana passada, The British Medical Journal va publicar una sèrie d'articles, anàlisis i editorials relacionats amb el canvi climàtic, mentre que The Lancet ha llançat una iniciativa de "compte enrere per al canvi climàtic”. L'Academy of Medical Sciences ha publicat així mateix un informe sobre canvi climàtic i salut en què lliga de manera contundent els dos problemes.

Aquesta presa de consciència sobre la urgència d'adoptar mesures per part de la comunitat mèdica s'uneix a les últimes crides internacionals, tant des de l'Assemblea General de les Nacions Unides com les que es faran pròximament a la Conferència Mundial sobre Diversitat de Kunming (Xina) i a la Conferència sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides de Glasgow (COP26, Regne Unit). Tots aquests moviments insten a superar les declaracions de bones intencions i els compromisos incomplerts i a passar a l'acció urgent basada en canvis de comportament, tant de caràcter individual com de sistema econòmic i de producció.

Tal como hem assenyalat els economistes del comportament, canviar els hàbits, i més a escala planetària, no és una tasca senzilla. I menys encara quan els comportaments que s'han de modificar són mantinguts i reforçats per les condicions físiques, econòmiques i socials en què s'esdevenen, tal com passa, per exemple, amb els hàbits alimentaris i de viatge, que contribueixen en un 26% i un 12%, respectivament, a l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. Per reduir-ne els efectes caldran múltiples intervencions que hauran de tenir en compte la complexitat psicològica dels éssers humans i la dificultat per acceptar els canvis.

Tal com vam assenyalar quan vam parlar de com convèncer la població perquè es vacunés contra la COVID-19, amb la mera informació no n'hi ha prou per assolir un canvi d'hàbits. Per exemple, l'editorial de BMJ indica que només el 20% de la mostra d'un àmplia enquesta internacional sap que menjar una dieta menys basada en el consum animal o que deixar de conduir cotxes de gasolina són dues de les accions més efectives per aconseguir un efecte net zero d'emissions contaminants. A més a més, encara que s'aconseguís informar correctament el públic, l'efecte més directe s'obtindria amb l'augment del suport a les polítiques d'emissions zero, sense afectar potser directament la dieta o la manera de viatjar. Múltiples campanyes informatives sobre els efectes beneficiosos de menjar fruita i verdura en la salut han aconseguit augmentar el coneixement sobre quins són els aliments més saludables, però rarament han tingut èxit pel que fa a canviar els hàbits de consum. De manera similar, el BMJ assenyala que la petjada mediambiental dels científics que estudien problemes mediambientals no és més petita que la produïda per la població amb menys coneixements en aquest camp.

Les intervencions amb més potencial per canviar les rutines s'han de fer a gran escala i han de produir canvis en els sistemes que determinen i mantenen el nostre comportament. Es tracta de canvis estructurals dissenyats per facilitar el comportament sostenible i, alhora, dificultar el comportament no sostenible. Canvis que intentin relaxar les exigències pressupostàries i les demandes cognitives a la població i que tractin d'aconseguir que el canvi de comportament sigui natural, senzill, poc costós i gairebé imperceptible en el dia a dia. Per exemple, un estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences mostra que augmentar del 25 al 50% el nombre d'aliments saludables disponibles a les cafeteries del Regne Unit augmenta l'elecció d'aquests del 24% al 39%. De manera similar, un altre estudi mostra que la construcció de carrils bici a Vancouver va augmentar un 250% els viatges amb bicicleta, en detriment del cotxe, entre els qui vivien a una distància raonable dels seus llocs de treball. 

Un avantatge addicional d'aquests canvis sistemàtics és que no només poden ser més efectius, sinó que a més són més justos i equitatius. A escala global, el 10% més ric de la població consumeix 20 vegades més energia que el 10% més pobre. Intentar induir un canvi de comportament només a través del preu de l'energia, com s'està intentant els darrers mesos amb l'augment de la tarifa elèctrica, pot no ser tan efectiu com s'espera (atesa la baixa elasticitat de la demanda d'energia) i a més pot suposar una càrrega desproporcionada per als més pobres, per la qual cosa s'hauria de combinar amb un paquet de mesures compensatòries que els protegeixi.

Una bona (i breu!) guia per començar a pensar en mesures efectives i equitatives per modificar el comportament pot ser el llibre publicat recentment per Kathy Milkman, Cómo cambiar. Aquesta investigadora de la Universitat de Pennsilvània, que ha guanyat notorietat pels seus treballs sobre com motivar la població a vacunar-se, ofereix una sèrie de consells basats en experiments de camp sobre impulsivitat, mandra, oblit, procrastinació, confiança o comportament de ramat que no sols haurien d'inspirar els intents de canviar comportaments individuals per uns altres de més sostenibles, sinó també inspirar el disseny de polítiques públiques que superin els problemes de manca de compromís, incentius, externalitats i béns públics que llasten la lluita contra el canvi climàtic una vegada hem superat la fase de presa de consciència i ha arribat el moment d'actuar.