Nacho Vallejo
Atenció integral
Atenció integral
Foto d'Alexas. Fotos a Pexels |
“Transformar l'atenció mèdica requereix continuïtat i coherència”. Aquest és el títol d'un article de Harvard Business Review que escriu Mark Britnell. El Dr. Britnell és un executiu de KPMG Internacional i un expert mundial en sistemes de salut. Ha dedicat la seva vida professional a aquest camp i ha treballat en més de 80 països, circumstància que li ha permès adquirir de primera mà una experiència única sobre els models d'atenció sanitària. L'any 2000 va ser nomenat director executiu d'University Hospitals Birmingham NHS Foundation Trust on va ser responsable del disseny de l'hospital més gran de l'NHS. A més a més és autor del llibre En busca del sistema de salud perfecto.
Després d'uns quants anys de treball buscant el millor sistema de salut, l'autor reflexiona i fa un crit d'atenció sobre el fet que tots vulguem brindar una atenció sanitària segura, coordinada i financerament sostenible, però pocs ho hagin pogut assolir.
Els nostres sistemes sanitaris comparteixen ambicions molt similars: atenció basada en el valor que millori resultats, disminueixi costos i augmenti la satisfacció dels pacients; convertir els hospitals en centres que proporcionin salut; centrar-se en accions preventives més que a tractar la malaltia; implementar tecnologia perquè la nostra atenció esdevingui més eficient; empoderar els pacients... Tanmateix, malgrat aquestes premisses, els exemples de sistemes que estiguin aconseguint canvis veritablement transformadors són escassos.
També refereix que ha pogut identificar casos d'atenció sanitària excel·lent, tot i que amb massa freqüència les persones inspiradores d'aquests models han estat obstaculitzades, en comptes d'ajudades. Que els diferents actors dels sistemes sanitaris no tinguin un propòsit compartit continua sent un inconvenient seriós per innovar i progressar. Els canvis es produeixen, tot i que de manera molt lenta, fragmentada i difícil.
Problemes que dificulten un canvi sostenible
Hi ha tres problemes que impedeixen, segons Britnell, un canvi sostenible a gran escala:
En primer lloc, la miopia de les nostres organitzacions, que tendeixen a pensar que són bàsicament bones. Sovint, els seus líders veuen la necessitat de canvi a la resta del sistema i no reflexionen sobre la importància de transformar “casa seva”.
En segon lloc, la tendència habitual a fer canvis transaccionals (fer les coses millor) sobre els canvis transformacionals (fer millors coses). Sovint és més fàcil i menys amenaçador fer canvis petits, aparentment importants, que un canvi transformacional que produirà una millor atenció i aportarà valor.
En tercer lloc, els canvis a gran escala rares vegades es comprenen. Una visió convincent d'un futur millor ha de generar energia, motivació i s'ha de comunicar bé. Generalment no s'hi implica els professionals i els pacients. Empoderar-los és un element necessari que moltes vegades és absent, la qual cosa impedeix poder donar forma als canvis i desafiar l'statu quo.
De “Why Innovation in Health Care is So Hard” |
Solucions
El Dr. Britnell cita l'informe Crossing the Quality Chasm, publicat el 2001 per The National Academy of Medicine, que identifica i recomana millores en diferents dimensions de l'atenció mèdica, en aquest cas dels Estats Units. Aquest document recomana quatre ingredients per a un sistema d'atenció sanitària d'alta qualitat, que són extrapolables a qualsevol institució:
- Una visió correcta
- El disseny dels processos clínics des de la perspectiva del pacient
- La integració de les organitzacions
- La modificació del marc legal i el finançament de les institucions
Traslladar aquestes aportacions a l'assistència i tenir èxit en la gestió del canvi no és fàcil. Però, com ja hem referit anteriorment en aquest blog, la gestió clínica ha de ser palanca i motor de canvis. Aplicar de manera rigorosa les millors pràctiques, abordar els processos complexos amb mecanismes de prova-error, prendre decisions en equip i aprendre a canviar les coses, també des de la quotidianitat, pot millorar l'efectivitat i l'optimització dels nostres recursos.
En aquest full de ruta no hauria de faltar una mirada a allò que l'atenció sanitària ha d'aprendre del món empresarial. Sembla clau per al futur de l'assistència reorganitzar-se al voltant de les necessitats dels pacients de la mateixa manera que les empreses es reorganitzen al voltant de les necessitats dels clients.
També sembla interessant reflexionar sobre els motius per no canviar. En aquest sentit és molt recomanable una entrada sobre aquest tema escrita pel psiquiatre J. Camilo Vázquez al seu blog Anabasis.
Un parell de lectures addicionals. En aquest blog ja hem parlat de Corporate Rebels. Doncs bé, els amics holandesos han publicat el seu llibre en una edició en castellà. Ja no hi ha excuses per no llegir-los i trobar organitzacions pioneres que van decidir canviar radicalment la seva manera de treballar i aprofitar-ne allò que podem incorporar a les nostres institucions. Finalment, Esencial. Transformando la Gestión en las Instituciones Sanitarias, llibre publicat el 2020 l'autor principal del qual és Vicenç Martínez Ibáñez. El text analitza els problemes del nostre sistema sanitari, planteja alternatives i suggereix una metodologia molt operativa per poder implementar-hi canvis.
Canviar requereix habilitat, voluntat, temps i fer-ho mitjançant un procés rigorós. Aquesta és la paradoxa del canvi: requereix continuïtat i coherència. Però mentre els nostres líders no dediquin temps suficient al canvi i no dipositin confiança en els professionals i en els pacients, en la seva capacitat per desenvolupar i implementar solucions sostenibles als problemes, ens continuarem conformant només amb una recompensa: sobreviure. Hem d'aprofitar més la nostra energia. No sols per fer-ho millor, sinó per fer coses millors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada