The Commonwealth Fund i la London School of Economics and Political Science van crear un grup de treball internacional d’experts en l'atenció als pacients amb necessitats socials i sanitàries complexes, amb l’objectiu d’identificar experiències prometedores i esbrinar quins són els seus factors d’èxit. En el document “Designing a high-performing health care system for patients with complex needs: ten recommendations for policymakers” es descriuen les 10 recomanacions seleccionades que haurien de ser d’aplicació universal:
1. Prioritzar la coordinació assistencial
Els sistemes haurien d’incentivar el paper d'un/a professional referent dedicat a coordinar els serveis necessaris, amb la finalitat que el pla d'actuació tingués un sentit específic per a cada pacient. Cal aclarir que aquesta recomanació és difícil que generi estalvis, però en canvi pot aportar més valor als diners gastats. Probablement el metge de família seria el professional més indicat, tot i que hi ha sistemes que estudien altres figures per fer-ho.
2. Identificar els pacients de manera precisa
Els experts recomanen que els països adaptin els models validats de predicció d’utilització de recursos i de costos, però, més enllà d’aquesta recomanació, la meva opinió és que la selecció de pacients per ser beneficiaris de programes d’integració de serveis hauria de sorgir de l’avaluació integral combinada entre professionals clínics i socials.
3. Formar més metges de família i geriatres
La tendència actual hauria de ser revertida i caldria fer polítiques actives per incentivar la formació de més metges de visió generalista (metges de família, geriatres i, crec jo, també internistes). L’informe no ho diu, però en aquest punt hi afegiria la necessitat de generar més infermeres de pràctica avançada en pacients crònics complexos, que han de ser base i referents dels programes.
4. Fomentar la comunicació entre proveïdors
La situació desitjable seria que tots els proveïdors de serveis disposessin del mateix aplicatiu d’història clínica amb la finalitat d’aconseguir que el pla de serveis de cada pacient s’acomplís sense fractures. Els proveïdors han d’esforçar-se a treballar en aquesta línia.
5. Implicar els pacients en les decisions que els afecten
Els pacients pluripatològics corren el risc de veure’s empesos a seguir diverses guies de pràctica clínica, amb un risc de patir tractaments excessius, o fins i tot excessos de polifarmàcia, amb les corresponents reaccions adverses. Per evitar-ho, les persones malaltes han de tenir l’oportunitat d’expressar les seves preferències i la seva manera de veure les coses.
6. Proveir suport als cuidadors
Els professionals d'aquests programes han d'estar atents i identificar quina és la situació personal dels cuidadors amb la finalitat de preveure suports i descans de les seves obligacions.
7. Finançar adequadament els plans de serveis
Els models de finançament estan orientats a incentivar la medicina fragmentada, i per això cal redissenyar els sistemes de pagament als proveïdors de serveis per provocar la caiguda de les barreres a la integració, forçar els hospitals a obrir-se als programes comunitaris i ajustar el finançament als serveis requerits.
8. Integrar serveis socials i sanitaris
Retallar prestacions socials dels pacients complexos els aboca a un ús inapropiat dels serveis sanitaris. Per altra banda, els experts també emfasitzen la necessitat d’integrar els serveis de salut mental en els programes generals. Amb això, el que cal és garantir que les persones rebin l'assistència requerida en la mesura i el sentit adequat.
9. Promoure el lideratge clínic
Els gestors han de donar suport als equips clínics tenint cura que les limitacions administratives i pressupostàries no esdevinguin un fre per a l’avenç de la coordinació i la integració de serveis. Els clínics (s’entén que metges i infermeres) es beneficiaran de programes formatius específics així com haurien de gaudir d’espais per al treball multidisciplinar i de l’intercanvi d’experiències professionals.
10. Aprendre de mecanismes de prova-error
En el terreny dels programes integrats per als pacients complexos no hi ha solucions màgiques i, per tant, els mecanismes de prova-error són els més apropiats. Els gestors haurien de crear climes de treball favorables a la innovació, l’avaluació i la millora continua.
La pràctica de la medicina autocràtica i la persistència en la fragmentació estan impedint que les persones amb necessitats socials i sanitàries complexes rebin atencions i serveis proporcionats a les seves necessitats reals. Ara, un nou informe acadèmic recomana als polítics i als gestors quines són les decisions que haurien de prendre, en un camí que ha de ser, a la força, disruptiu, ja que les reformes tímides s'estan mostrant inoperants.
Jordi Varela
Editor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada