Atenció integral
La història del grup de pirates de la NASA
La història, a priori allunyada de l'orientació d'aquest blog sobre gestió sanitària, podria no despertar l'interès dels lectors habituals. Però un gir inesperat dels esdeveniments m'anima a compartir-la perquè pot servir d'exemple per al canvi a les nostres institucions sanitàries.
El rebuig inicial a les idees dels "pirates" es va acabar quan un llegendari director de control de missions i l'obstinació del grup van brindar una oportunidad: el sistema operatiu pirata conviuria amb l'oficial durant uns mesos. I ho va fer amb uns resultats notables. Mentre se succeïen contínues caigudes i bloquejos del que havia estat l'operatiu estrella de l'agència, el nou sistema no només continuava funcionant sinó que facilitava l'execució dels projectes i va acabar sent el germen per al desenvolupament de la futura estació espacial internacional.
Canviar el nostres hospitals
La història d'aquests inconformistes ens ensenya que habitualment la innovació i el canvi no tenen un camí fàcil. A les nostres organitzacions els passa el mateix. Malgrat que la major part de les persones som capaces de tenir idees originals i noves, no acostumem a ser llavor suficient per aportar novetats a l'assistència sanitària. Millorar el que fem i fer també coses millors sol trobar barreres naturals: la nostra cultura, la jerarquia, la burocràcia, la necessitat de recursos i de temps, els directius, els professionals mateixos i l'"aquí sempre s'ha fet així".
Pretendre canviar el sistema no és fàcil. És un viatge que emprenem per posar-nos a prova ampliant la nostra zona de confort. És una autèntica aventura. Hem de confiar que podem aportar una novetat, trobar companys que facilitin la travessa i tractar d'oferir el bo i millor de nosaltres per millorar l'atenció als pacients.
El relat del canvi necessita a més a més un cert sentit d'autocrítica, tenacitat per modificar algunes regles en interès de l'organització i la cerca de catalitzadors que ajudin a la transformació. En el meu cas, va ser la trobada fortuïta a les xarxes socials amb altres professionals compromesos. Amb ells, i utilitzant l'etiqueta #cambiahospital, hem conversat aquests anys sobre la necessitat de donar resposta no sols a allò que és urgent, sinó també a allò que és important; la qual cosa significa construir junts i trencar sitges, i això suposa treballar en equip, gestionar les persones i el valor del lideratge de servei, cercar resultats que importin als pacients, que ens hem de cuidar i afavorir que ens cuidin, que cal donar veu al pacient i al professional o buscar noves maneres d'organitzar-nos.
I, junts, hem construït el nostre propi manifest rebel. Un decàleg, unes regles que puguin servir per il·luminar el camí. Per desafiar la inèrcia creixent a les nostres organitzacions i fer front als reptes actuals i futurs que presenta l'atenció sanitària als hospitals, proposem…
…Un decàleg de regles per canviar l'hospital
- Els hospitals han de tenir una missió clara i inspiradora, que superi la burocràcia, les sitges i els egos i que ajudi a alliberar tot el potencial dels professionals i directius i faciliti la cocreació amb els pacients.
- Els hospitals han d'orientar el model organitzatiu cap a una xarxa d'equips fluida, modificant rols, aportant noves competències als treballadors i facilitant que adquireixin responsabilitats. En aquesta tasca és important incorporar pacients i professionals de primera línia.
- Els hospitals han de compartir l'autoritat per facilitar la tasca d'aquells que estiguin disposats, des de la humilitat, a liderar amb l'exemple, a construir i a guiar equips.
- Els hospitals han de facilitar l'experimentació, fer-la visible i premiar-la. Incorporar la innovació com a part del procés, amb els riscos, els èxits i els fracassos que comporta.
- Els hospitals han de facilitar l'autonomia dels treballadors, amb rendició de comptes, i confiar que les persones treballin en el millor interès de la institució, ajudant els pacients i els familiars de la millor manera possible.
- Els hospitals han de facilitar el flux de la informació i tenir més transparència, evitar el silenci temorós, normalitzar la conversa, donar suport a un entorn amb seguretat psicològica i incrementar la precisió i la velocitat en la presa de decisions.
- Els hospitals han de deixar que les persones treballin en allò que més els agradi i que s'adapti més bé als seus interessos i fortaleses. Facilitar que el talent creixi i deixi créixer les persones.
- Els hospitals han de passar a l'acció en l'atenció centrada en els pacients. Això no és fer felices les persones i les famílies; es tracta d'infondre confiança en la manera com fem les coses dia a dia.
- Els hospitals han de disminuir les barreres entre directius, professionals i pacients facilitant que aquests últims s'incorporin en condicions d'igualtat als òrgans de governança.
- Els hospitals han de compartir un propòsit, la qual cosa va molt més enllà d'una visió i d'una missió. És anar directament al moll de l'os i colpir una part de l'ésser més primitiu de cadascú. És treballar per reunir gent amb uns propòsits primitius similars i aconseguir que tots vagin en una mateixa direcció, és fer coses increïbles, és fer que l'impossible esdevingui inevitable.
Canviar, en definitiva, és tenir la humilitat de reconèixer el que no sabem i la curiositat de replantejar la manera com sempre hem treballat. Es tracta de créixer fent créixer. Desenvolupant junts les condicions propícies perquè les coses passin, perquè pacients, professionals i directius avancem i aportem una novetat positiva en benefici de l'atenció sanitària de les persones i a la necessària cura dels professionals. I fer-ho sempre amb els pacients, perquè si no els incloem en el disseny i en la presa de decisions, és molt probable que desenvolupem camins brillants elaborats per experts, però sense cap valor per a les persones.
Comparteixo a l'entrada el vídeo sobre una conferència centrada en aquest tema a l'Hospital San Jorge d'Osca el 20 d'octubre de 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada