dimecres, 1 de març de 2017

10 prioritats per integrar salut física i mental, segons The King’s Fund



El model d'atenció sanitària actual que classifica els pacients per sistemes o especialitats mèdiques parcel·la l'atenció de qualsevol problema de salut. L'atribució causal a les malalties segons la dicotomia psíquic vs orgànic impedeix veure el procés de les patologies en la seva totalitat i contribueix a que els pacients vagin amb el seu malestar d'un servei a un altre, amb el risc de sobreactuació en alguns casos o de no intervenir de forma global amb solucions integradores en altres casos complexos.

En paraules de Luis Chiozza, metge psicoanalista referent internacional en medicina psicosomàtica: "Quan diem, seguint a Weizsaecker, que tot allò corporal posseeix un sentit psicològic i tot el psíquic posseeix un correlat corporal, no pressuposem que un fenomen psíquic es converteixi en corporal o viceversa, sinó que l'existència mateixa del fenomen somàtic pot ser compresa en el seu sentit i l'existència mateixa del fenomen psíquic pot ser contemplada en el seu aspecte corporal."


Els problemes de salut mental són un factor de risc implicat en el desenvolupament de malalties cardiovasculars, diabetis, MPOC i moltes altres patologies. De la mateixa manera augmenta el risc de patir abús d'alcohol i altres substàncies, tabaquisme, pitjors perspectives econòmiques i d'ocupació, i una xarxa social de suport més deficitària. Malgrat aquestes evidències, els programes de prevenció primària determinen altres prioritats, de manera que a hores d'ara la promoció de la salut mental precisa d'un important impuls.

Les persones que pateixen un trastorn mental greu com l'esquizofrènia o el trastorn bipolar tenen un alt risc de patir malalties físiques, en relació amb efectes adversos del tractament, inadequats hàbits de vida, sumats als propis determinants socioeconòmics, el que porta a una dramàtica disminució de l'esperança de vida de 15 a 20 anys en aquest subgrup de població. En comparació amb la població general, són persones menys propenses a demanar atenció sobre els seus problemes i necessitats de salut, el que pot ocasionar dificultats en la detecció i en el tractament de les malalties físiques. Aquestes dificultats exigeixen una especial atenció i han de ser l'objectiu de programes conjunts entre atenció primària i salut mental.

Una de les iniciatives més interessants per solucionar aquest problema sorgeix de The King 's Fund, mitjançant el document Bringing together physical and mental health, en el qual s'identifiquen 10 prioritats que busquen la integració entre la salut mental i la física:

1. Incorporar la salut mental en els programes de salut pública
Algunes d'aquestes estratègies són la promoció de l'activitat física a l'aire lliure, la prevenció del consum perjudicial d'alcohol i les intervencions per millorar la interacció social, facilitar la cohesió social i combatre l'aïllament.

2. Promoure la salut en persones amb transtorns mentals greus
Tots els professionals de la salut mental han de veure la promoció de la salut com a part fonamental del seu treball. Dins de les activitats proposades hi haurà la prestació de serveis orientats a reforçar hàbits saludables, com per exemple, els programes de deshabituació tabàquica.

3. Millorar el maneig de símptomes inexplicats a l'atención primària
L'evidència suggereix que l'abordatge biopsicosocial dins d'un marc d'intervenció esglaonada pot ser un enfocament efectiu per a algunes persones que pateixen aquests símptomes.

4. Enfortir l'atenció primària per a les necessitats de salut física de persones amb trastorn mental greu
La responsabilitat de supervisar i intervenir sobre la salut física de les persones amb trastorns mentals greus ha de ser compartida entre atenció primària i els serveis de salut mental, basada en acords locals clars.

5. Donar suport a la salut mental de persones amb malalties cròniques
Les persones amb problemes crònics de salut física poden beneficiar-se d'un suport en els aspectes psicològics relacionats amb la seva malaltia, com una part estàndard de la seva atenció.

6. Donar suport a la salut mental i al benestar dels cuidadors
És important avaluar les necessitats de salut física i mental dels cuidadors i membres de la família com una part rutinària de l'atenció prestada a les persones amb problemes crònics de salut o estadis terminals de la malaltia.

7. Donar suport a la salut mental en hospitalitzacions agudes
Amb aquesta visió integradora, els professionals que treballen en els serveis d'urgències i d'hospitalització haurien de comptar, entre les seves habilitats, amb la capacitat d'identificar i atendre situacions com la demència, el delirium, la ideació autolítica i la psicosi aguda.

8. Abordar la salut física en serveis d'hospitalització de salut mental
L'ingrés d'una persona en un servei d'hospitalització breu de salut mental és una oportunitat per intervenir i millorar la salut mental i física.

9. Proporcionar suport integrat en la salut mental perinatal
Tots els professionals involucrats en l'embaràs i el període postnatal tenen un paper important en assegurar la salut mental i el benestar de les dones durant tot el procés perinatal

10. Donar suport a les necessitats de salut mental de les persones en recursos residencials
Els metges de família que treballen amb persones grans en residències podrien identificar a aquells que necessiten suport de salut mental i proporcionar educació i assessorament pertinents al personal de la residència. Els serveis especialitzats de salut mental estaran disponibles i accessibles, per exemple, per ajudar al personal a manejar als residents que necessiten suport intensiu o que presenten comportaments desafiants.

Una visió integrada cos-ment permet aproximar-nos de forma holística a la persona i a la comprensió del seu patiment, alhora que millorem l'accessibilitat i el pronòstic de l'atenció a qualsevol malaltia.