Innovació en l'atenció del pacient crònic complex

Fa anys que s'està produint una "seroconversió" en el sistema de salut. Hem passat de buscar solucions a la tensió organitzativa que provocava l'excés de consultes per urgències menors a entendre que la sostenibilitat passa per la bona gestió del pacient pluripatològic i complex incorporant a la intervenció l'abordatge dels seus condicionants socials.

Ja comencem ja obtenir evidència en relació amb algunes iniciatives que s'han dut a terme arran de les recomanacions de la gestió de la cronicitat que recullen els diferents plans de salut. Un recent assaig clínic publicat per María González Ortega qüestiona la utilitat d'una intervenció basada en el seguiment telefònic realitzada en l'atenció primària i per metges de família externs als pacients crònics complexos com a activitat complementària a l'atenció que reben des del seu equip d'atenció primària (EAP).

Una altra aposta estructural interessant és la incorporació de la infermera gestora de casos en els EAP: tot i que es tracta d'una figura crucial per a la gestió de la complexitat, hi ha patrons heterogenis en cada territori de manera que en alguns casos es troba vinculada als propis EAP i, en d'altres, depèn funcionalment d'unitats territorials de gestió de la cronicitat.

Recentment s'ha iniciat una experiència a l'Àrea Integral de Salut Nord de Barcelona, gràcies a l'aliança entre les gerències de l'àmbit d'atenció primària de Barcelona de l'Institut Català de la Salut, l'Hospital Vall d'Hebron i el centre sociosanitari de referència. Aquesta unitat, liderada per clínics d'atenció primària en coordinació amb el servei de medicina interna de l'hospital de referència, possibilita el treball conjunt per abordar precoçment les descompensacions dels pacients complexos des d'un dispositiu de proximitat. L'equip incorpora les infermeres gestores de casos dels EAP i pretén abordar també els condicionants socials que impactin en la salut del pacient.

Així doncs, més enllà d'allò trendy i sense caure novament en solucions ineficients i amb poca rendibilitat social, és el moment d'incorporar la creativitat a la gestió implementant, avaluant i generant evidència a través de fórmules organitzatives sostenibles i potencialment escalables, que permetin alinear interessos gerencials i clínics en benefici del pacient.