divendres, 31 de març de 2017

La intel·ligència artificial i el judici clínic









La possible aplicació de la intel·ligència artificial (IA) i les seves derivades Machine Learning, Deep Learning o Predictive Analytics en el terreny sanitari és cada vegada més un fet inqüestionable. Si ens referim a publicacions de referència general podem observar que, molt recentment, The Economist i Forbes coincideixen gairebé completament en el rànquing de les eines tecnològiques que s'estan introduint en l'atenció sanitària.

D'altra banda, professionals de referència com John Hamalka, CIO del Beth Israel Deaconess de Boston, conegut pel seu blog Life as a Healthcare CIO, resumeix el HIMSS celebrat recentment a Orlando i també cita pràcticament els mateixos punts.

Finalment, líders d'opinió com Berlatan Mesko també insisteixen en el tema en les seves futuròlogues publicacions. En qualsevol cas, comencen a aparèixer comunicacions que resulten fascinants. A tall d'exemple i per escollir-ne algunes, ens trobem amb millores en aspectes diagnosticoterapèutics. Els titulars són segurament una mica periodístics, ja que procedeixen de revistes de divulgació científica, però apunten en la direcció correcta i tots procedeixen de l'entorn universitari:
Aquests casos es basen en un conjunt de variables limitades, però aquesta introducció em serveix de base per afrontar un repte important: respondre a la pregunta "com afectarà la IA al judici mèdic?". Estaríem parlant d'un entre diversos tipus de judici humà en què la IA pot ajudar en la presa de decisions, per exemple, per prendre les millors decisions en qualsevol classe de polítiques.

Si ens centrem en el judici clínic, hauríem de considerar tots els seus components: la presa de decisions clíniques, la relació amb el pacient en les decisions compartides i, per tant, en el veritable apoderament (empowerment) i compromís (engagement) del pacient. Hauríem de considerar també com afectarà els rols professionals, especialment el del metge i el de la infermera, tant en la medicina hospitalària com en l'atenció primària i, en resum, en la gestió clínica.

Abordar aquest conjunt de punts sobrepassaria el format d'aquest escrit, però per il·lustrar el tema em remeto a l'excel·lent, reflexiu i acadèmic article, recentment publicat al Harvard Bussines Review, "Guia per resoldre problemes socials amb Machine Learning".

L'article no es refereix a la sanitat sinó als serveis socials, encara que per afrontar el tema, els autors obren la seva reflexió sobre com la IA pot afectar i millorar la decisió judicial. En concret sobre quines persones, en espera de judici, han de ser empresonades preventivament i quines no, i quina fiança han de pagar. Després d'un conjunt de consideracions i consells per desenvolupar i aplicar aquestes eines, l'article acaba comparant el seu futur impacte amb la introducció de l'automòbil a principis del segle XX.

Em sembla molt rellevant si fem abstracció i ho situem en el judici clínic d'un professional davant d'un pacient. Segurament podem concloure que el futur no s'assemblarà gens al present, estem iniciant la "cognificació" (alimentar el nostre coneixement amb la IA), el procés serà totalment disruptiu i seria aconsellable viure'l com una oportunitat i no com una amenaça amb les degudes precaucions.