Infermeres: magnetisme i qualitat

En un post anterior, "Impacte de la dotació infermera en els resultats clínics", vaig parlar del model desenvolupat per Margaret McClure, directora infermera del New York University Medical Center, sobre el magnetisme que alguns hospitals tenen per atraure el capital infermer. Amb aquesta iniciativa, l'autora pretén descobrir quins són els factors que fan que les infermeres se sentin més atretes per anar a treballar a una institució sanitària o a una altra (si activen el primer enllaç, els trobaran descrits). Ben aviat es va veure que les infermeres que treballaven en els hospitals magnètics estaven més satisfetes de la feina i patien menys burnout (Nurse Outcomes in Magnet® and Non-Magnet Hospitals). En aquesta línia, l'American Nurses Association (ANA) va fer-se seu el tema i va crear l'American Nurses Credential Center (ANCC) per promoure el reconeixement de l'excel·lència infermera dels hospitals americans. L'any 2016, uns 80 hospitals americans (un 7 % del total) s'havien acreditat com a magnet hospitals, tot i que, com s'observa a la gràfica evolutiva de l'acreditació de l'ANCC, a molts d'ells els està costant mantenir el magnetisme.

Val a dir que la idea del magnetisme és molt interessant perquè és intuïtiva. Posem per cas que un centre té un bon lideratge infermer, amb un clima de treball positiu, on es potencien els equips multidisciplinaris i hi ha bona relació entre infermeres i metges, també s'hi detecta un nivell professional engrescador, una elevada autonomia per prendre decisions, supervisores amb capacitat per moure plantilles amb criteri i, a més, hi ha incentius per a la innovació, la recerca i la formació. Això les infermeres s'ho diuen, i aquests centres no tenen mai problemes per seleccionar les persones més preparades i motivades.

Magnetisme i qualitat

Molts investigadors estan posant el focus a demostrar que el magnetisme podria estar relacionat amb la qualitat assistencial. Admetem, però, que esbrinar el pes de la influència d'un sol factor en els resultats clínics no és un assumpte fàcil. Malgrat això, he trobat dos treballs que van en aquesta direcció. El primer d'ells, The Influence of Nursing Unit Empowerment and Social Capital on Unit Effectiveness and Nurse Perceptions of Patient Care Quality, utilitza dos conceptes per avaluar la qualitat del clima de treball: structural empowerment (estructures que potencien el creixement personal i professional dels seus treballadors) i social capital (creació d'ambients positius per evocar les qualitats creadores de cada persona). Amb això, aquest treball descobreix que hi ha relació entre aquests dos conceptes i l'efectivitat i la qualitat assistencial.

El segon estudi, Achieving Kaiser Permanente quality, va demostrar, mitjançant un model de regressió logística en una mostra de 564 hospitals, que en els hospitals de Kaiser Permanente l'existència d'unes infermeres més satisfetes i més qualificades que en la resta estava relacionada amb una major sensibilitat en la detecció de signes clínics d'alarma (failure-to-rescue) i una menor mortalitat. En una entrevista, Matthew McHugh, el primer signant del treball, diu que hi ha un altre element, al qual sovint no es presta gaire atenció però que també influeix en els resultats, que és la quantitat d'infermeres atenent pacients. Probablement el nombre d'infermeres, per ell mateix, no és determinant, però si hi ha motivació elevada i bona organització, una infermera de més es fa notar en la qualitat de l'atenció que reben les persones ingressades.

La recerca no fa més que confirmar el que diu la intuïció. Si una bona part de l'èxit de la provisió de serveis sanitaris rau en el fet de tenir cura de les persones que estan en una situació clínica delicada, és moment d'invertir, en quantitat i qualitat, en la infermeria, un valor a l'alça.

Jordi Varela

Editor