Més serveis comunitaris per a les persones grans

The Guardian va convocar un grup d'experts i els hi va preguntar com creien que es podrien millorar els serveis sanitaris per a la gent gran a la comunitat. Cal aclarir que els experts eren anglesos i que l'univers del debat era Anglaterra, però, donades les semblances dels sistemes, penso que les seves opinions ens haurien d'ajudar, també a nosaltres, a saber com prioritzar millor els recursos. Les següents sis línies estratègiques estan inspirades en el que, en el seu dia, va publicar de The Guardian, però, adverteixo, que han estat reelaborades amb cuina pròpia:

1. Revertir les retallades dels pressupostos socials

Pel que fa a les persones grans, els impactes pressupostaris entre serveis socials i sanitaris són vasos comunicants. Si es retallen prestacions socials, la pressió va cap a la provisió sanitària, i viceversa. I donat que, al cap i a la fi, tot el diner és públic, semblaria més intel·ligent no regatejar en serveis comunitaris, ja que els hospitalaris no només són tremendament cars, sinó que sovint estan desenfocats, especialment quan es tracta d'atendre persones fràgils.

2. Alinear els objectius i els recursos assistencials

Un cop s'han elaborat, de manera conjunta entre serveis socials i sanitaris, els plans terapèutics individualitzats de les persones grans fràgils, hi hauria d'haver, a cada territori, una infermera comissionada que, en situacions crítiques, tingués capacitat executiva per disposar dels recursos socials i sanitaris que més s'ajustessin a les necessitats del moment i evitar d'aquesta manera actuacions inapropiades.

3. Potenciar els serveis sanitaris de les residències socials

Els serveis sanitaris que s'ofereixen a les residències socials haurien de fer un salt qualitatiu i quantitatiu, per aconseguir que moltes descompensacions clíniques es poguessin resoldre internament, amb programes d'intensitat de cures comparable a les hospitalitzacions domiciliàries. També convindria reforçar els serveis de rehabilitació i fisioteràpia de les esmentades residències.

4. Redoblar el suport als cuidadors

Dotar del pressupost necessari la llei de la dependència seria una inversió cost-efectiva, si es té en compte la recerca, com explica la professora Vlachantoni a The Guardian, que mostra que la família és el puntal més important per a l'atenció de les persones grans. Convindria, doncs, prioritzar els programes dirigits als cuidadors, com per exemple: la conciliació laboral, els pagaments compensatoris, el suport emocional, especialment en situacions de demència i de trastorns mentals, o la planificació de períodes de respir, segons els casos.

5. Aprendre dels projectes que van bé

Donat que no hi ha una fórmula validada per a l'atenció comunitària de la gent gran, cal que els projectes pilots s'expliquin i s'avaluïn, com en aquest mateix blog s'ha fet amb el projecte de Torbay, les unitats virtuals del NHS, l'OSI Bidasoa, les hospitalitzacions domiciliàries d'Althaia i Badalona o la iniciativa Buurtzorg Netherland. La fórmula més recomanable és ben senzilla: estudiar els projectes que funcionen i repensar-los d'acord amb les circumstàncies locals.

6. Canviar la manera com es parla de les persones grans

El sistema sanitari té un ageisme (discriminació per edat) implícit que s'expressa de diferents maneres. El fet que els hospitals moderns estiguin dissenyats en base a l'eficiència, fa que les persones grans sovint siguin un estorb en un entorn sempre tan atrafegat, i això es manifesta en el tracte de molts professionals, però també en el lèxic de la gestió, com quan es parla dels pacients bloquejadors de llits o dels problemes de drenatge d'altes degut a circumstàncies socials.

Els serveis que s'ofereixen a les persones grans fràgils s'han de basar en les seves necessitats reals, en comptes de fer-ho des de l'oferta instal·lada (hospitals costosíssims o residències socials infradotades). Continuar com fins ara és car i inefectiu i, per això, penso que la recepta dels experts consultats per The Guardian és molt apropiada per anar virant l'enfoc.


Jordi Varela
Editor