divendres, 24 de febrer de 2017

L'experiència del pacient, a debat


Amb motiu dels darrers esdeveniments polítics a nivell global, i enmig de la gran confusió sobre el futur de la sanitat en mans de l'actual govern de Donald Trump, em plantejo com pot veure's afectada la implantació de polítiques de Patient Experience en els propers anys a banda i banda de l'Atlàntic, ja sigui amb prevalença de finançament públic com privat. Als EUA, Thomas Lee (Press Ganey) responia al pànic i demagògia inherent a la nova situació política dient que, si bé el finançament sanitari presenta incerteses en aquests moments, l’imperatiu de solucionar eficientment les necessitats dels pacients transcendeix fermament els models de contractació i les alternances polítiques.

Queden moltes incògnites sobre el futur de l’Affordable Care Act i el finançament d’un sistema que cada cop estava més lligat als resultats de salut -i en particular als derivats de l'experiència del pacient-. Però sigui quina sigui la seva transformació, experts com Toby Crosgrove (Cleveland Clinic), Thomas Lee (Press Ganey) o Jason A. Wolf (Beryl Institute) coincideixen a afirmar que els proveïdors de salut difícilment podran retenir la seva quota de mercat i, no menys important, els seus professionals més qualificats, sense tenir ben presents els aspectes clau de l'experiència del pacient.


Thomas H Lee resumia així els principis de pràctica hospitalària que es mantindran siguin quines siguin les decisions de Washington els propers anys:
  • La reorganització dels serveis a l'entorn de les necessitats dels pacients
  • La segmentació de pacients en grups amb necessitats similars
  • La mesura de què és realment important per al pacient
  • La reducció del sofriment com a objectiu global de qualsevol iniciativa de millora
  • La transparència com a motor de millora
  • El compromís amb la seguretat del pacient
Toby Crosgrove, director i impulsor de la transformació patient-centered de Cleveland Clinic planteja si el problema de l'ACA no és tant el finançament en ell mateix, com el sistema d'assignació de les partides i la presa de decisions més efectives i realistes. Es pregunta, per exemple, si ens cal invertir tant en noves medicaments que allarguin la vida d’un pacient de càncer dos mesos més, o si no és més eficient, en canvi, implementar mesures encaminades a la millora de les necessitats reals dels pacients, la prevenció i l’autocura. La visió de Crosgrove pot tenir un paper important en l'evolució del sistema de salut americà, ja que després de tornar a declinar l'oferta de dirigir Veteran Affairs –aquesta vegada de la mà de Donald Trump-, Crosgrove ha acceptat en canvi entrar com a únic representant del sector salut en el President's Strategic and Policy Forum, juntament amb altres 15 líders de negoci americans.

En aquesta banda de l'Atlàntic, i també en plena tempesta política per les implicacions del Brexit, trobem una molt honesta reflexió d'Andrew McCulloch després de 35 anys de dedicació al NHS britànic i 4 anys com a impulsor directe de les investigacions del Picker InstituteMcCulloch alerta contra l'excessiva confiança en les tecnologies de mesura i els "web ratings" per millorar els indicadors de qualitat sanitària, per sobre de l'opinió dels propis professionals. I ens recorda que el que necessitem són pràctiques i intervencions basades en l'evidència que millorin alhora l'experiència del pacient i la dels professionals, com són:
  • Una millor formació en competències comunicatives per part dels professionals mèdics
  • Un millor suport emocional tant per al pacient com per al professional que n'ha de tenir cura.
  • Que el sistema sigui capaç capaç de mesurar i contrastar “en viu” els resultats i l’experiència de l’assistència i no dependre tant de les investigacions “in vitro”
Per a McCulloch -qui per cert vam tenir la oportunitat d’escoltar l’any passat a la 1a edició del Xpatient Barcelona Congress organitzat per l’Hospital Clínic i Eurecat-, si bé les raons per implementar polítiques de Patient Experience són diferents a una i altra banda de l'Atlàntic, ambdues visions coincideixen en que la transformació del sistema de salut a nivell global ja ha iniciat un camí sense retorn cap a la competitivitat en valor.

L’experiència del pacient i dels professionals són factors complexos, generats per una barreja d’atributs, creences, història i relacions que fan difícil la ràpida transformació cap a un òptima experiència del pacient. A banda de les grans fites que s’estan aconseguint en l’àmbit de la medició i la presa de consciència, cal que sapiguem aplicar les mètriques de forma exhaustiva i pràctica i alhora fer un canvi cultural profund. Així doncs, el camí està traçat, passi el que passi amb les polítiques sanitàries. Anem cap a un sistema més integrat, basat en resultats i centrat en donar solucions efectives a les necessitats reals dels pacients, i alhora dels professionals que n'han de tenir cura.

La sanitat pública n'ha de prendre nota per mantenir el seu nivell de responsabilitat, i la sanitat privada per mantenir la seva quota de mercat i, no menys important, retenir els millors professionals. Però com alerta McCulloch, potser és moment de fer un acte d’humilitat per no confiar excessivament en les “millores heroiques d’eficiència” i ser, en canvi, més realistes en la tria de prioritats.