Des de l'època de les antigues civilitzacions d'Assíria i Babilònia, ens referim a una persona com a llunàtica quan pateix "bogeria" o es comporta com si en patís. Aleshores, molt sovint s'atribuïa la causa als cicles de la lluna, d'on prové el nom.
Necessitem des de sempre donar explicació als fenòmens del nostre voltant, i sobretot a aquells que ens generen incertesa, por o que posen en risc la persona o el seu entorn. Així ha passat amb el diagnòstic psiquiàtric i amb els intents de sistematitzar una classificació que els englobi a tots. D'aquí parteix el perill mateix de saturar-nos de paraules, comprovacions i judicis diagnòstics que poden sobredimensionar la nostra pròpia realitat fins a convertir-la en patològica.
Atorgar noms als trastorns mentals i definir-ne les possibles causes ens proporciona una sensació de seguretat i control sobre allò que en principi desconeixem. En aquells temps remots, tot i que els mètodes eren ben estranys, també s'aconseguien resultats en salut si qui els aplicava estava imbuït per la figura del sanador. Potser es referien, a falta d'un terme millor, a malalties que cursen per cicles o períodes, com el trastorn bipolar, ja que estudis posteriors no han pogut relacionar de manera directa la concordança entre els cicles lunars i la presentació o el curs de cap procés psicopatològic.
Si fins al moment no s'ha demostrat la relació de les malalties amb fenòmens astronòmics com el cicle lunar, ¿fins a quin punt la nostra salut mental és influenciable pels canvis climàtics que s'esdevenen actualment al nostre entorn?
Atorgar noms als trastorns mentals i definir-ne les possibles causes ens proporciona una sensació de seguretat i control sobre allò que en principi desconeixem. En aquells temps remots, tot i que els mètodes eren ben estranys, també s'aconseguien resultats en salut si qui els aplicava estava imbuït per la figura del sanador. Potser es referien, a falta d'un terme millor, a malalties que cursen per cicles o períodes, com el trastorn bipolar, ja que estudis posteriors no han pogut relacionar de manera directa la concordança entre els cicles lunars i la presentació o el curs de cap procés psicopatològic.
Si fins al moment no s'ha demostrat la relació de les malalties amb fenòmens astronòmics com el cicle lunar, ¿fins a quin punt la nostra salut mental és influenciable pels canvis climàtics que s'esdevenen actualment al nostre entorn?
Durant els últims cinquanta anys l'activitat humana, en particular el consum de combustibles fòssils, ha alliberat quantitats de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle suficients per retenir més calor a les capes inferiors de l'atmosfera i alterar el clima mundial. Encara que l'escalfament global a causa del canvi climàtic pot tenir alguns efectes beneficiosos localitzats, com una menor mortalitat a l'hivern a les regions temperades i un augment de la producció d'aliments en determinades zones, els efectes globals del canvi climàtic per a la salut seran probablement molt negatius.
Aquí hem de separar els efectes a curt termini i a llarg termini. El canvi climàtic està augmentant el risc de desastres naturals com inundacions i huracans a tot el món. A Europa, cada any 1,6 milions de persones corren el risc de patir una inundació. De fet, les estimacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) indiquen que les inundacions a Europa han afectat 3,4 milions de persones els últims deu anys.
A curt termini, les zones afectades per un desastre natural necessiten llargs períodes de recuperació, principalment a causa dels danys materials significatius. De fet, els treballs associats a la neteja, la reconstrucció i la renovació de les infraestructures i els habitatges són molt costosos; de la mateixa manera, les àrees afectades també poden patir per la disminució dels ingressos del turisme i pel descens del preu de l'habitatge.
Les persones que han patit un desastre natural es poden recuperar amb el suport tant institucional (sistema sanitari i serveis socials) com del seu entorn directe, com familiars i amics. No obstant això, hi ha una proporció significativa d'individus que poden patir problemes de salut física i mental a llarg termini que afectin profundament la seva qualitat de vida. Entre les patologies que poden aparèixer o que es poden exacerbar hi ha les relacionades amb el patiment de la població, com l'augment de l'abús de substàncies. De la mateixa manera, s'ha observat un augment de comportaments agressius en el període posterior.
Les persones que han estat afectades per un desastre natural poden experimentar factors estressants a llarg termini i una por intensa que es repeteixi la mateixa circumstància excepcional. La recuperació després d'una catàstrofe implica l'adaptació a les noves circumstàncies socials. Com sempre passa, els efectes en la salut seran més greus en les persones grans i en aquelles que tinguin patologies prèvies.
Aquí hem de separar els efectes a curt termini i a llarg termini. El canvi climàtic està augmentant el risc de desastres naturals com inundacions i huracans a tot el món. A Europa, cada any 1,6 milions de persones corren el risc de patir una inundació. De fet, les estimacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) indiquen que les inundacions a Europa han afectat 3,4 milions de persones els últims deu anys.
A curt termini, les zones afectades per un desastre natural necessiten llargs períodes de recuperació, principalment a causa dels danys materials significatius. De fet, els treballs associats a la neteja, la reconstrucció i la renovació de les infraestructures i els habitatges són molt costosos; de la mateixa manera, les àrees afectades també poden patir per la disminució dels ingressos del turisme i pel descens del preu de l'habitatge.
Les persones que han patit un desastre natural es poden recuperar amb el suport tant institucional (sistema sanitari i serveis socials) com del seu entorn directe, com familiars i amics. No obstant això, hi ha una proporció significativa d'individus que poden patir problemes de salut física i mental a llarg termini que afectin profundament la seva qualitat de vida. Entre les patologies que poden aparèixer o que es poden exacerbar hi ha les relacionades amb el patiment de la població, com l'augment de l'abús de substàncies. De la mateixa manera, s'ha observat un augment de comportaments agressius en el període posterior.
Les persones que han estat afectades per un desastre natural poden experimentar factors estressants a llarg termini i una por intensa que es repeteixi la mateixa circumstància excepcional. La recuperació després d'una catàstrofe implica l'adaptació a les noves circumstàncies socials. Com sempre passa, els efectes en la salut seran més greus en les persones grans i en aquelles que tinguin patologies prèvies.
Conscients d'aquesta realitat, l'American Psychological Association ha publicat una completa guia sobre l'impacte del canvi climàtic sobre la salut mental, les seves implicacions i les orientacions cap al futur.
L'estrès es manifesta com un sentiment subjectiu i una resposta fisiològica que es produeix quan una persona sent que no té capacitat de respondre i adaptar-se a una situació donada. En aquest cas, les conseqüències del canvi climàtic suposaran un estrès addicional als que ja tenim pel nostre estil de vida actual, i repercutiran d'una manera especial en les persones que en aquell moment presentin dificultats per afrontar aquesta situació excepcional.
Més concretament, i parlant de dades assistencials, hi ha l'evidència que l'augment de la temperatura mitjana s'associa a un increment de l'ús dels serveis d'urgència per problemes de salut mental. Això s'ha demostrat no només a països càlids com Israel i Austràlia, i a parts dels Estats Units, sinó també en climes relativament més frescos com a França i Canadà, cosa que pot exigir en el futur una reordenació en l'atenció.
Esdevé una obligació de tots proporcionar i difondre informació sobre les amenaces que planteja el canvi climàtic per a la salut humana, i sobre les oportunitats de fomentar la nostra salut reduint les emissions de carboni. De la mateixa manera, cal que cuidem la cohesió i el capital social per si aquests fenòmens finalment es produeixen. Aquests determinants ens poden protegir contra els impactes en la salut mental i física durant un desastre natural relacionat amb el canvi climàtic. Independentment del punt de partida socioeconòmic o cultural, les comunitats amb alts nivells de capital social i amb lideratge comunitari s'han pogut recuperar d'una manera més ràpida i satisfactòria d'una catàstrofe d'aquest tipus.
Entre tots podem construir comunitats resilients, amb una estructura física i social que ens faci menys vulnerables davant els efectes negatius del canvi climàtic.
L'estrès es manifesta com un sentiment subjectiu i una resposta fisiològica que es produeix quan una persona sent que no té capacitat de respondre i adaptar-se a una situació donada. En aquest cas, les conseqüències del canvi climàtic suposaran un estrès addicional als que ja tenim pel nostre estil de vida actual, i repercutiran d'una manera especial en les persones que en aquell moment presentin dificultats per afrontar aquesta situació excepcional.
Més concretament, i parlant de dades assistencials, hi ha l'evidència que l'augment de la temperatura mitjana s'associa a un increment de l'ús dels serveis d'urgència per problemes de salut mental. Això s'ha demostrat no només a països càlids com Israel i Austràlia, i a parts dels Estats Units, sinó també en climes relativament més frescos com a França i Canadà, cosa que pot exigir en el futur una reordenació en l'atenció.
Esdevé una obligació de tots proporcionar i difondre informació sobre les amenaces que planteja el canvi climàtic per a la salut humana, i sobre les oportunitats de fomentar la nostra salut reduint les emissions de carboni. De la mateixa manera, cal que cuidem la cohesió i el capital social per si aquests fenòmens finalment es produeixen. Aquests determinants ens poden protegir contra els impactes en la salut mental i física durant un desastre natural relacionat amb el canvi climàtic. Independentment del punt de partida socioeconòmic o cultural, les comunitats amb alts nivells de capital social i amb lideratge comunitari s'han pogut recuperar d'una manera més ràpida i satisfactòria d'una catàstrofe d'aquest tipus.
Entre tots podem construir comunitats resilients, amb una estructura física i social que ens faci menys vulnerables davant els efectes negatius del canvi climàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada