Uno de las mantras mas utilizados en los hospitales: gestión clínica http://t.co/bjc3iR4dQi
— Miguel Angel Mañez (@manyez) noviembre 8, 2013
Miguel Angel Mañez és un economista involucrat en funcions de gestió en el sistema sanitari a Elda. Mañez és molt conegut, fins i tot famós diria jo, per la seva gran activitat a la xarxa. Aquest tweet seleccionat ens remet a un post anomenat "Digestión clínica" del seu propi blog, "Salud con cosas", on reflexiona sobre què està passant amb la gestió clínica a Espanya. "Com pot ser que si aquest ja era un projecte de l'Insalud (que recordin que es va extingir el 2001) a hores d'ara encara estigui empantanegat?" Mañez es pregunta, i més endavant apunta: "La gestió clínica sona bé, però es detecta desconfiança entre els professionals".
I ara em pregunto jo: Com es poden haver fet tant malament les coses perquè a les Comunitats Autònomes on s'han plantejat projectes de nous models organitzatius basats en la gestió clínica, s'hagi polititzat el debat? Com pot ser que aquest assumpte tan propi del "cor business" del sistema sanitari hagi caigut a la teranyina del debat de la privatització? Penso que arribats a aquest extrem, només hi ha una via per sortir-se'n: Professionalitzar el debat.
Si, posem per cas, estem interessats a desplegar Unitats de Gestió Clínica perquè ens sembla que és una manera de dinamitzar organitzacions i d'implicar els professionals, la primera pregunta que ens hem de fer és quins resultats n'esperem aconseguir i a quin cost. I si, suposem, aquestes qüestions prèvies tenen respostes satisfactòries, llavors és el moment de plantejar els detalls del com ho farem, incloses les garanties d'equitat i accessibilitat, valors innegociables del servei públic.
Estic convençut que amb aquest receptari senzill, les desconfiances, que deia Mañez, poden deixar pas a projectes il·lusionants i a nous lideratges professionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada