Tots parlem de la revolució tecnològica i som testimonis de com està transformant el nostre entorn. Primer van ser les agències de viatges, després els taxis i el lloguer de pisos turístics, les compres online, l'educació a distància...
Tanmateix, queda una pregunta per respondre: com afectarà la disrupció sanitària els sistemes sanitaris i els seus professionals i usuaris?
Des del meu punt de vista, en podem saber alguna cosa: per exemple, que el canvi serà progressiu i vindrà amb la successiva implementació de tecnologies que proveeixin avenços en diferents aspectes de la pràctica clínica, la gestió i l'organització de recursos. També sabem que els sistemes sanitaris són organitzacions enormes amb grans inèrcies i que els professionals sanitaris solem tenir un perfil conservador a l'hora d'incorporar noves tecnologies. Abans d'adoptar-les necessitem disposar de proves científiques que siguin útils i alhora beneficioses per al pacient i per a la societat. El problema rau en el fet que l'evidència científica és costosa i molt lenta. El temps mitjà perquè una nova molècula es constitueixi en fàrmac acceptat és de deu anys, un termini inassumible per als productes i serveis de l'esfera digital.
Potser es pot dir que la disrupció tecnològica sanitària va començar fa unes dècades amb la instauració dels sistemes d'història clínica electrònica que van permetre començar a digitalitzar la prestació de serveis. Els creixents volums de dades van afavorir la creació de sistemes d'informació i gestió amb els quals aconseguir saber què s'estava fent i establir fulls de ruta cap a objectius de l'organització.
En el moment actual hi ha molta informació registrada de la qual no s'obté un rendiment i molta més en text lliure que continua sent qualitativa i no és susceptible de ser utilitzada. Què passarà quan hi hagi algoritmes semàntics que puguin quantificar tant la informació escrita a la història com la parlada a la consulta?
Un altre front d'avenç vindrà amb la tecnologia 5G de telefonia mòbil que generalitzarà els escenaris de realitat virtual immersiva que permetran interactuar professionals sanitaris i pacients a distància en teleconsultes d'alta qualitat. I també serà possible interactuar amb bots o avatars artificials que permetran graus cada vegada més depurats de conversa.
Els avenços en wereables permetran, al seu torn, registrar un nombre creixent de variables: temperatura, ritme cardíac, tensió arterial, saturació arterial d'oxigen, activitat física, son... que quan incorporin les anàlisis facials podran fer inferències en estats emocionals, quantificació de dolor, impotència funcional i moltes altres possibilitats.
Amb tal quantitat d'informació caldrà crear unitats d'intel·ligència artificial personals que custodiïn, analitzin i gestionin totes les dades biomètriques que cada individu produeixi, connectades al seu torn a les dels seus professionals de salut responsables que en tindran cura. De la mateixa manera que la progressiva instauració dels cotxes autònoms modificarà completament la mobilitat tal com ara la coneixem, la implementació d'assistents personals de salut ho farà amb la prestació de serveis sanitaris.
La revolució serà liderada pels ciutadans mateixos, que disposaran de millors serveis tecnològics que progressivament aniran generant més informació biomètrica. Sabran com dormen, com es mouen i com s'haurien de moure, sabran els graus de risc cardiovascular que presenten, detectaran precoçment arrítmies, hipertensions i diabetis, tindran alertes de possibles patologies incipients... i tot això produirà un previsible augment exponencial de la necessitat de serveis sanitaris que revisin, comprovin o actuïn davant les dades presentades. Contra tot pronòstic, no seran els malalts crònics i complexos els que acabaran desmuntant els actuals sistemes sanitaris, sinó els ciutadans sans desitjosos de gaudir de més bona salut.
La hipòtesi presentada tracta de servir d'ajuda per generar, en un primer moment, una reflexió global en els professionals de la salut i, posteriorment, en l'àmbit social. Atès que són els avenços i les propostes del mercat, liderat per les cada vegada més poderoses companyies tecnològiques, els que sembla que estan portant la iniciativa de desenvolupament de les societats del coneixement, quin hauria de ser el paper dels professionals amb coneixement tècnic?, quins cursos d'acció produirien més benefici social?, coincidiran amb els que produeixin més benefici personal?
Semblaria assenyat que els professionals de la salut tinguessin un rol actiu en el disseny i el desenvolupament de les noves eines i en les noves arquitectures digitals que s'aniran construint. La conversa amb enginyers informàtics, desenvolupadors i dissenyadors hauria d'incloure sanitaris, pacients i gestors. Per poder crear valor social és intel·ligent que afegim a la força del mercat un plus d'intel·ligència col·lectiva basada en la millor evidència científica possible i en valors com la justícia i la solidaritat social. És veritat que en salut tot canviarà, però també ho és que podem treballar junts perquè aquest canvi s'orienti cap a l'escenari que com a societat més ens beneficiï.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada