dimecres, 23 de setembre de 2015

La infermera finlandesa

Enguany vaig estar a Finlàndia com a participant en el programa d’intercanvi de HOPE (Federació Europea d’Hospitals i Serveis Sanitaris). Encara que el sistema sanitari finlandès té certes similituds amb el nostre, ressaltaria alguns aspectes que mereixen una especial reflexió:
  • La importància que li donen a la cultura i a l’esport com indicadors de bona salut. És de tots sabut que Finlàndia destaca com un dels millors sistemes educatius d’Europa, i quan fan repàs de les dades de població,  5,4 milions d'habitants, àrea, 338.424 km2, densitat de població, 17,6 habitants/km2*, nombre de llacs, 187.888 i nombre de saunes, 1,5 milions, també posen en valor el número de biblioteques i les persones que canten (en corals, grups de música, etc), tots ells aspectes que es relacionen amb tenir bona salut. La majoria de la població més jove de 50 anys té un molt bon nivell d’anglès, tot i no ser idioma oficial, que són el finès i el suec.
  • Pel que fa a l’esport, al costat de cada carretera, carrer o via pública tenen un carril destinat a les bicicletes, per córrer o passejar o patinar amb esquís. Faci fred o calor, el seu mitjà habitual per desplaçar-se és la bicicleta o els esquís a l’hivern.
  • El sistema de salut és mixt públic-privat (75%/25%). Els municipis són els responsables dels serveis socials i de salut i poden contractar serveis com Care Home, que són empreses gestionades per infermeres i que, amb un equip multidisciplinari amb treballadores socials, fisioterapeutes i treballadores familiars, donen serveis integrats a domicili. La seva màxima és: tot el que es pugui fer al domicili que no es faci en un hospital o centre de salut.

Els participants que vam anar a Finlàndia vam seleccionar 3 aspectes de les experiències de salut fineses en la presentació col·lectiva titulada “Healthcare without walls. Suggestions for Hospitals in 2020 based on examples from current Finnish practices.


Canvi en els rols professionals 

Desenvolupament de l’equip multidisciplinari i multiprofessional. És una aposta ferma de canvi de rols professionals i responsabilitats, empoderant més a les infermeres i reforçant altres professionals sanitaris com fisioterapeutes, treballadors socials, paramèdics, etc. Les infermeres a Finlàndia gestionen unitats de cures pal·liatives, atenció domiciliària, fan triatge i resolució als serveis d’urgències dels hospitals i poden derivar directament a un fisioterapeuta, porten unitats de salut mental i treballen amb els metges com a consultors. Els paramèdics són els que atenen les emergències a la via pública o al domicili, sigui amb ambulància o amb helicòpter, i poden administrar medicació de forma autònoma i seguint uns protocols. El metge de guàrdia de l’hospital actua de consultor. Des del 2006 les infermeres tenen regulada la prescripció infermera amb un catàleg reduït de medicaments, acreditant-se com a prescriptores mitjançant un curs semipresencial de 2 anys. Finlàndia és el país europeu que té millor dotació d’infermeres. La ràtio metge/infermera és de 11/88, mentre que a Espanya és de 42/58, i un nombre d’infermeres per 100.000 hab. de 2.400, mentre que la mitja europea es situa a 811, i a Espanya és de 508 segons l'Informe sobre recursos humanos sanitarios en España y en la Unión Europea del Consejo de Colegios de Enfermería.

Atenció sense murs

Donar empoderament al ciutadà de la seva pròpia salut i dels seus conciutadans, externalitzar problemes cap a la societat a través d’organitzacions no governamentals, associacions i veïns per donar resposta a un dels grans problemes que més els preocupa, que és la combinació de soledat, envelliment, alcoholisme i malalties mentals. Tenen un programa social en el que hi ha famílies que cobren per tenir-hi vivint pacients amb malalties mentals o discapacitats. Molts dels programes socials van encaminats a pal·liar aquesta situació, que preveuen que s’agreujarà molt, en zones rurals i poc poblades.

Objectius comuns i atenció integrada

Desenvolupament de programes d’integració entre serveis socials, atenció primària de salut i especialitzada. Tenen dos projectes que pretenen tancar a finals de 2017 en aquest sentit, un a Siun Sote (Nord Karelia) i un altre a Eksote (Sud Karelia). Són programes que es podrien comparar amb el PIAISS (Pla interdepartamental d'atenció i interacció social i sanitària) i són els municipis els que han de decidir si s’hi adhereixen. La tecnologia la consideren com a base de la integració de serveis i empoderament de l’usuari, amb exemples com la videoconferència per a consultes de dermatologia entre l’atenció primària i l'especialitzada, vídeos de fisioterapeutes amb les recomanacions dels exercicis, tablets com a suport a les visites a domicili, aparells amb recordatoris de medicació i el programa informàtic MEDIATIC on tenen tota la informació integrada.

La salut ha d’anar més enllà de les polítiques estrictament sanitàries. Cal integrar-hi, a més a més, la cultura, l’educació, l’esport i l’urbanisme.