Dies de fúria

Un petit incident automobilístic dóna lloc a una espiral de violència, la burocràcia administrativa desencadena una revolta, la corrupció s’enreda en ella mateixa, la rancúnia i la bogeria donen lloc a insospitades venjances... Vivim a una societat extraordinàriament violenta. Tal vegada ha estat sempre així, però potser alguns punts de control estan sent desplaçats. Relatos salvajes (Damián Szifron, 2014) recull múltiples situacions similars. Es tracta d’una cinta enginyosa, brillant a estones i tremendament sarcàstica. Produïda pels germans Almodóvar, el pitjor que puc dir d’ella és que no s'hagi ambientat al nostre país, on els temes serien completament vigents.

Molts professionals de la salut es lamenten de l’agressivitat verbal d'alguns usuaris. Més enllà de les mesures que cada organització pugui prendre per a la protecció dels seus treballadors, és imprescindible que tots assumim l'existència d'aquest gens desitjable estat de violència que afecta un nombrós grup de ciutadans. La manca d’estudis ja no n'és l'única causa. Com es veu a Relatos salvajes, l’insult, la prepotència o la irresponsabilitat que donen peu a esclats de violència no són exclusius d’un nivell social determinat. La crisi econòmica i social, l’opressió de l’administració (ens abstracte eficient a favor seu però ineficient per resoldre problemes que crea en la ciutadania), la corrupció o els problemes de parella poden desencadenar ones expansives de violència que afecten a gent que no té res a veure amb la situació. És imprescindible que tots ho tinguem present.

Els conflictes que sorgeixen a la carretera, al domicili o a la parella poden tenir un impacte insospitat durant una assistència sanitària. Cal, doncs, que a més de les precaucions organitzatives, els professionals clínics i no clínics rebin formació, entrenament i suport per evitar caure en la resposta fàcil a les provocacions o per ser útils quan esclata la violència. Els cursos d’excel·lència en el tracte, d’abordatge a situacions difícils, de defensa quan calgui, o fins i tot el coaching, iniciatives que abans havien estat considerats com a rareses o capricis formatius per part d’algun equip directiu o comitè d’empresa, ara són eines necessàries per a la prestació de serveis de qualitat.