Finlàndia és un referent en molts aspectes relacionats amb la societat del benestar. És de tothom conegut que tenen un dels sistemes educatius millors del món; però, què podem aprendre del seu sistema d’atenció primària que pugui ser d’utilitat per al nostre àmbit? Amb aquest article vull plantejar algunes reflexions personals entre algunes peculiaritats del sistema sanitari finès i la comparació amb el nostre model.
Finlàndia és un país del nord d’Europa amb 5,5 milions d’habitants i membre de la Unió Europea des del 1995. El seu sistema de salut ofereix cobertura universal i és de remarcar que salut i serveis socials estan gestionats des del mateix departament del govern.
Centrant-nos ja en l’atenció primària de Finlàndia, destaca el fet que compten amb un sistema d’història clínica electrònica desplegada a tota la xarxa de primària amb accés a totes les històries clíniques electròniques dels hospitals, així com a proves analítiques i radiològiques. En això, algunes comunitats autònomes, com Catalunya, han evolucionat força en els darrers temps, però encara cal avançar cap a una estació clínica única i un accés més àgil i directe a les històries clíniques de tots els hospitals de la xarxa sanitària d'utilització pública, incloent els cursos clínics. També cal plantejar-se, per un tema de seguretat dels pacients, com es pot accedir a les històries clíniques dels hospitals i clíniques privades.
A Finlàndia, cada govern local és responsable del finançament dels centres de salut de la seva àrea d’influència. Això ha provocat algunes inequitats entre diferents zones geogràfiques, accentuat pel fet que un 30% de la l’atenció primària es realitza en un entorn rural, però, per altra banda, això fa que segurament es coneguin millor les necessitats sanitàries a nivell local. A Catalunya hi ha experiències descentralitzadores un mica comparables en aquest sentit, com per exemple podrien ser els "finançaments capitatius", però aquest és un model que no s’ha acabat d’implantar mai per tot el territori de manera uniforme i que des de fa anys es troba en fase de “pilot”.
Un iniciativa interessant de l’atenció primària finlandesa són les “Health Stations”, o “Estacions de Salut” localitzades principalment a la capital Helsinki. En l’actualitat hi ha 25 centres d’aquest tipus que reben un finançament totalment públic. Com a característiques destacables d’aquestes estacions d’atenció primària destaca el fet que hi treballin professionals mèdics i d’infermeria en equips formats per parelles, semblant a les Unitats Bàsiques Assistencials (UBA), i el fet de que en aquests centres hi hagin àrees d’autocures on els pacients poden, per exemple, prendre’s la tensió arterial o monitoritzar altres aspectes de la seva salut i benestar. A més a més, aquests centres inclouen serveis especialitzats de salut mental, odontologia, drogodependències, pediatria i salut sexual i reproductiva. També disposen de serveis de consulta telefònica per a usuaris gestionat per infermeria.
Però l’atenció primària finesa també té alguns problemes i en aquest sentit no es diferencia massa de la nostra sanitat: llargues llistes d’espera per a les visites a consultes externes, dificultat per captar els millors estudiants de medicina perquè es formin com a metges de primària, massa dependència de l’atenció hospitalària especialitzada i una manca de finançament històric respecte a l’atenció hospitalària.
En resum la nostra atenció primària no surt gens malparada si la comparem amb Finlàndia, però el que em fa més enveja d'ells és que allà l’atenció primària té una llarga trajectòria acadèmica amb departaments de Medicina de Família a cadascuna de les 5 facultats de medicina públiques del país. Aquesta és una assignatura que tenim pendent i que no es pot demorar més tan per injusta com per injustificable.
Finlàndia és un país del nord d’Europa amb 5,5 milions d’habitants i membre de la Unió Europea des del 1995. El seu sistema de salut ofereix cobertura universal i és de remarcar que salut i serveis socials estan gestionats des del mateix departament del govern.
Centrant-nos ja en l’atenció primària de Finlàndia, destaca el fet que compten amb un sistema d’història clínica electrònica desplegada a tota la xarxa de primària amb accés a totes les històries clíniques electròniques dels hospitals, així com a proves analítiques i radiològiques. En això, algunes comunitats autònomes, com Catalunya, han evolucionat força en els darrers temps, però encara cal avançar cap a una estació clínica única i un accés més àgil i directe a les històries clíniques de tots els hospitals de la xarxa sanitària d'utilització pública, incloent els cursos clínics. També cal plantejar-se, per un tema de seguretat dels pacients, com es pot accedir a les històries clíniques dels hospitals i clíniques privades.
A Finlàndia, cada govern local és responsable del finançament dels centres de salut de la seva àrea d’influència. Això ha provocat algunes inequitats entre diferents zones geogràfiques, accentuat pel fet que un 30% de la l’atenció primària es realitza en un entorn rural, però, per altra banda, això fa que segurament es coneguin millor les necessitats sanitàries a nivell local. A Catalunya hi ha experiències descentralitzadores un mica comparables en aquest sentit, com per exemple podrien ser els "finançaments capitatius", però aquest és un model que no s’ha acabat d’implantar mai per tot el territori de manera uniforme i que des de fa anys es troba en fase de “pilot”.
Un iniciativa interessant de l’atenció primària finlandesa són les “Health Stations”, o “Estacions de Salut” localitzades principalment a la capital Helsinki. En l’actualitat hi ha 25 centres d’aquest tipus que reben un finançament totalment públic. Com a característiques destacables d’aquestes estacions d’atenció primària destaca el fet que hi treballin professionals mèdics i d’infermeria en equips formats per parelles, semblant a les Unitats Bàsiques Assistencials (UBA), i el fet de que en aquests centres hi hagin àrees d’autocures on els pacients poden, per exemple, prendre’s la tensió arterial o monitoritzar altres aspectes de la seva salut i benestar. A més a més, aquests centres inclouen serveis especialitzats de salut mental, odontologia, drogodependències, pediatria i salut sexual i reproductiva. També disposen de serveis de consulta telefònica per a usuaris gestionat per infermeria.
Però l’atenció primària finesa també té alguns problemes i en aquest sentit no es diferencia massa de la nostra sanitat: llargues llistes d’espera per a les visites a consultes externes, dificultat per captar els millors estudiants de medicina perquè es formin com a metges de primària, massa dependència de l’atenció hospitalària especialitzada i una manca de finançament històric respecte a l’atenció hospitalària.
En resum la nostra atenció primària no surt gens malparada si la comparem amb Finlàndia, però el que em fa més enveja d'ells és que allà l’atenció primària té una llarga trajectòria acadèmica amb departaments de Medicina de Família a cadascuna de les 5 facultats de medicina públiques del país. Aquesta és una assignatura que tenim pendent i que no es pot demorar més tan per injusta com per injustificable.
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada