Cirurgia geriàtrica: és millorable?

https://t.co/sMt9I9ImFS Este es el futuro. POPS El modelo del paciente geriatrico sometido Cirugia. @jordiamblas @gesclinvarela @marcoinzi
— Benito Fontecha (@manxego) diciembre 10, 2014

El Dr. Benito Fontecha, geriatre, amb aquest tweet ens condueix al blog de British Geriatrics Society on es presenta la metodologia POPS (Proactive Care of Older People Undergoing Surgery), experiència que porta més de 10 anys d'evolució al Guy's and St Thomas' NHS Foundation Trust de Londres.

Què és POPS?

POPS és un equip multidisciplinar que aplica l'avaluació geriàtrica en el preoperatori i dóna suport en el postoperatori. Els professionals POPS tenen cura de tots els aspectes que, des de la perspectiva de la persona gran que s'ha d'operar, poden interferir en el procés clínic com: l'anticoagulació, la funció cardio-respiratòria, la funció renal, la diabetis, la prevenció de les caigudes, de les úlceres, dels deliris, etc. Per fer efectiva l'acció POPS, a més de l'equip quirúrgic-anestèsic habitual, és imprescindible que s'hi incorporin geriatres, infermeres, treballadors socials, rehabilitadors i fisioterapeutes, i que tots plegats delimitin una planificació acurada i individualitzada de cada procés quirúrgic, comptant amb la implicació dels propis pacients i de les seves famílies.

Quina novetat aporta POPS?

Com han pogut llegir en la definició, POPS no aporta cap més novetat que no sigui la d'aplicar la metodologia geriàtrica als pacients geriàtrics quirúrgics, i així estalviar-los un munt de problemes en el postoperatori. Però, tot i la senzillesa del mètode, cal parlar-ne més i avaluar-lo tant com es pugui, perquè la pràctica real està molt lluny de ser òptima. En un estudi al Regne Unit (el trobaran en el mateix post que linka el Dr. Fontecha), es va descobrir que en el 65% dels hospitals no hi havia cap atenció específica per als pacients quirúrgics geriàtrics, mentre que els que ho feien, declaraven una actuació reactiva més que proactiva, amb intervencions geriàtriques limitades només als postoperatoris.

En el nostre país es detecten bastantes experiències orientades a millorar els resultats dels pacients geriàtrics quirúrgics, com els programes fast-track en cirurgia de colon i en cirurgia ortopèdica, o les actuacions ortogeriàtriques fonamentalment en les persones grans postoperades, però penso que ja seria hora d'estabilitzar equips multidisciplinaris que abordessin de manera integral tots els processos quirúrgics en pacients geriàtrics.


Jordi Varela

Editor