Coneixement cristal·lí com l'aigua per a la presa de decisions

Una atenció sanitària excel·lent és aquella en la que pacients, professionals i gestors apliquen el millor coneixement disponible a la presa de decisions. Només amb agents ben informats es poden prendre les decisions adequades per a un sistema sanitari efectiu, segur i eficient. Sovint pensem que el gran problema del sistema és la manca de diners, i que només dedicant-hi més recursos es podran resoldre els problemes, però la manca de coneixement és molt més preocupant del que a primera vista pot semblar.

Sir Muir Gray, Chief Knowledge Officer del National Health Service (NHS), fa servir un símil que em sembla molt encertat: "Cal coneixement tan net i cristal·lí com l’aigua que bevem si el que volem és prendre les decisions adequades". Però la realitat actual és ben diferent perquè bevem de fonts de coneixement contaminat.

Vegin a continuació la llista d'impureses, o 7 pecats capitals, tal com els presenten Gerd Gigerenzer i Muir Gray en el llibre "Better Doctors, Better Patients, Better Decisions" (veure cita al final del post):

1. El biaix en el patrocini de la recerca biomèdica que prioritza els beneficis de les companyies per damunt de les preguntes rellevants per als pacients.
2. La manca de transparència en la publicació dels resultats de la recerca per part dels investigadors, amb la connivència de les grans revistes biomèdiques. 
3. El biaix en la informació i la publicitat que reben els professionals per part de la indústria.
4. El biaix en la informació i la publicitat dels mitjans de comunicació que, en matèria de salut i atenció sanitària, arriba als ciutadans.
5. Els conflictes d’interessos, no només dels professionals assistencials, sinó també de la resta de protagonistes de la cadena: investigadors, grups d’experts, etc.
6. La pràctica de la medicina defensiva.
7. Els dèficits en competència estadística o “innumeracy” dels professionals assistencials, dels gestors i dels ciutadans, la qual és aprofitada per distorsionar la percepció dels beneficis i riscos.

El fruit d'aquesta contaminació de les fonts del coneixement és el malbaratament de recursos en proves i tractaments innecessaris (i sovint nocius), en projectes de recerca poc o gens rellevants o en la posta en marxa de programes sanitaris que no aporten valor a la salut de les persones, per posar tres exemples. Muir Gray fa una comparació molt pedagògica quan diu que la primera revolució en la millora de la salut de les poblacions va venir de la ma dels epidemiòlegs que van combatre malalties transmissibles com el còlera amb el tractament de l’aigua potable i la millora de la higiene ambiental, i que ara, necessitem una nova revolució per tractar el coneixement com, sortosament, ja es fa amb l’aigua: filtrant-lo i canalitzant-lo per tal que arribi a les aixetes de les que beuen els gestors, els professionals i els ciutadans, en condicions per ser utilitzat amb seguretat en un entorn de presa de decisions compartida. 

L’atenció sanitària ha de desenvolupar-se en sistemes i xarxes basades en coneixement rellevant i de qualitat en les que el pacient sigui el protagonista. La responsabilitat de filtrar, canalitzar i distribuir el coneixement no es pot deixar als individus. Segons Muir Gray “la ignorància és com el còlera que no pot ser controlat individualment i requereix esforços organitzatius per part de la societat per combatre'l”.

Avui he parlat del diagnòstic de la contaminació de fonts de coneixement, el tractament d'aquest assumpte el deixo per al proper article. 

Bibliografia:


Gigerenzer G, Muir Gray JA. Launching the century of the patient in: "Better Doctors, Better Patients, Better Decisions. Envisioning Health Care 2020". Cambridge Massachussets, 2011.