Un seguiment fet a 6.972 persones majors de 64 anys que havien patit una aturada cardiorespiratòria mentre estaven ingressades en una planta d'hospitalització va demostrar que la supervivència, al cap d'un any de la crisi, era escassament del 10%, i si l'estimació es restringia a persones lliures de lesions neurològiques, llavors es reduïa a la meitat. No tenim dades dels resultats a mig i llarg termini de les persones grans que són ressuscitades fora de l'hospital, però tot fa pensar que encara deuen ser pitjors.
Coneixedor dels mals averanys de les aturades de cor en edats avançades, John Ballard, un jubilat nascut i criat al sud d'EUA, i liberal a l'antiga, com ell mateix es defineix en el seu blog, va contestar un tuit meu de la següent manera:
Cardiopulmonar Resuscitation in elder: the mirage of numbers https://t.co/bwGhtULUV6 pic.twitter.com/lpiG5egsOd— Jordi Varela (@gesclinvarela) 17 de enero de 2017
— John Ballard (@Hootsbudy) 19 de enero de 2017
Encuriosit vaig clicar l'enllaç i em vaig trobar amb la següent transcripció d'una declaració de "No Em Ressuscitin". El text traduït a continuació n'és un resum (sempre poden anar a l'original mitjançant el tuit anterior):
Al Dr H o a qui li pugui interessar:
Abans de començar cap maniobra de reanimació cardiopulmonar adoni's, sisplau, que porto un collaret que l'avisa que busqui a la meva cartera una declaració personal de butxaca de "No Em Ressuscitin". L'aviso que la meva voluntat és clara: si el meu cor s'atura, no em sotmetin a maniobres heroiques ni m'intubin. Entenc que es tracta d'una petició poc habitual, però en aquest aspecte veig que he ser molt actiu, perquè els professionals dels sistemes d'emergències, amb les seves millors intencions, són molt intervencionistes.
Per dir-ho clar, no em vull morir, però això no vol dir que no estigui preparat per fer-ho. Les meves raons per a aquesta petició són fàcils d'entendre. Tinc 71 anys i quan em mori vull ser recordat com algú que portava una vida plena, productiva i útil per als altres. Com a cuidador voluntari, he vist massa gent morint-se de mica en mica, cada cop més dependents dels altres, fins i tot per a les necessitats més bàsiques, en processos degeneratius deplorables que sovint duren massa anys, i això és el que m'agradaria prevenir, si és possible, evitant maniobres ressuscitadores que em poden obrir la porta a una segona vida, que no desitjo de cap manera.
No faig una crida a la gent perquè segueixi el meu exemple, no vull ser líder de cap moviment en contra de la reanimació cardiopulmonar en gent gran, només sóc un defensor de la meva particular manera de veure el final de la vida, ja que aquest és, probablement, l'assumpte més personal de tots.
Per acabar m'agradaria explicar una anècdota d'un metge que, coneixedor de l'afany intervencionista dels professionals de les emergències, es va fer tatuar "Do Not Resuscitate" al pit.
Jordi Varela
Editor
Jordi Varela
Editor
Creo que podría ampliarse la petición a solicitar que uno reciba los tratamientos adecuados a su edad, situación y pronóstico. Veo de manera frecuenta la medicación de pacientes de 80-90 años, con una expectativa de vida muy reducida y con Atorvastatina 80mg/día, Betahistina, Alopurinol, Tebetane, Permixon, etc, etc.... No es nihilismo terapéutico, como le llama una buena amiga geriatra, se trata de recibir tratamientos que realmente supongan un beneficio para su calidad de vida.
ResponElimina