La teoria del colesterol sota sospita

Jordi Varela

Editor

Des de fa mig segle que la teoria del colesterol considera que tenir nivells alts d’aquests lípids en el plasma sanguini és una causa major de patir arteriosclerosi i malalties cardiovasculars i, més recentment, que el tractament d’elecció per evitar aquesta causalitat són les estatines. Cal dir, però, que hi comença a haver prou acumulació d’evidència científica com per pensar que els mecanismes fisiopatològics de l’arteriosclerosi i les malalties cardiovasculars són força més complexos i que les estatines, en particular, quan són prescrites per a la prevenció primària d’aquestes patologies estan mostrant resultats dubtosos.

En aquesta línia, fa un temps vaig publicar el post “Hem d’estatinitzar la societat?”, en el qual em vaig fer ressò d'un taller sobre el tema que Abramson, Rosenberg i Wright, autors d’un article contrari a la prescripció d’estatines en persones amb risc cardiovascular baix-moderat, van organitzar l’estiu del 2017 al "Preventing Overdiagnosis" de Quebec. En aquell moment em va impressionar que una de les conclusions del taller va ser que, d’acord amb l’evidència contrastada, les persones grans tenen una vida més o menys llarga al marge dels seus nivells de colesterol.

Amb posterioritat a aquell taller, el 2018, va aparèixer l’article “LDL-C does not cause cardiovascular disease: a comprehensive review of the current literature”, una revisió molt crítica amb tres treballs (1, 2, i 3) que havien publicat partidaris de la teoria del colesterol. Aquesta revisió la va dur a terme un equip d’investigadors de l’entorn de The International Network of Cholesterol Skeptics, encapçalats per Uffe Ravnskov i Michel de Lorgeril, i va estar finançada pel Western Vascular Institute. Segons ells, els tres treballs analitzats mostren estadístiques enganyoses i diverses falsificacions, a més d’excloure assaigs clínics amb resultats desfavorables a les seves tesis i, per això, els autors conclouen:

1. La hipòtesi que nivells elevats de LDL-colesterol plasmàtic causen arteriosclerosi i malalties cardiovasculars és falsa i el fet que nivells elevats de LDL-colesterol són beneficiosos per a l’esperança de vida ha estat ignorada.
2. La creença que les estatines són beneficioses està sent sostinguda per una evidència manipulada i, per altra banda, els efectes adversos d’aquests fàrmacs, minimitzats.
3. Fins i tot en pacients amb hipercolesterolèmia familiar és qüestionable mantenir que els nivells alts de LDL-colesterol són la causa de les malalties cardiovasculars.
4. Els clínics haurien de deixar de prescriure estatines, o els més actuals inhibidors de PCSK-9, i dedicar-se a identificar, en canvi, les causes reals de les malalties cardiovasculars.

Resulta sorprenent que, setanta anys després d’haver-se iniciat l’estudi de Framingham de risc cardiovascular, els investigadors encara estiguin embolicats en un debat tan agre sobre els factors causals de l’arteriosclerosi i les malalties cardiovasculars, mentre milions de persones, empeses per una teoria que podria ser falsa, se sotmeten a uns tractaments preventius a llarg termini, dels quals, del cert, només es coneixen dues coses: els seus efectes adversos i els seus costos.

Per acabar, afegeixo més llenya al foc. Es tracta d'una nova meta-anàlisi (Yourman 2020) duta a terme per un grup diferent d'investigadors, la qual conclou que cal tractar cent adults aparentment sans amb estatines durant dos anys i mig per aconseguir evitar un esdeveniment cardiovascular major. L'estudi no va trobar, però, cap efecte en la reducció de la mortalitat.

  

Ignoro la despesa dels sistemes sanitaris en estatines, però per fer-nos una idea, si donem un cop d'ull a l'Observatori del Sistema Sanitari de Catalunya, veiem que CatSalut va pagar 62,4 milions d'euros per finançar aquests medicaments el 2019 i, no sé per què, amb aquesta xifra al cap, he pensat en un munt d'accions valuoses a les quals els hi aniria d'allò més bé una empenteta pressupostària.

Jordi Varela

Editor