Doctor, faci'm una revisió de salut, però que sigui completa

Xavier Bayona
Gota a gota

La necessitat de disminuir l'angoixa per la incertesa deguda a la possibilitat d'emmalaltir i morir és una de les raons més freqüents que s'amaguen darrere la demanda d'un estudi "preventiu" de salut. El propòsit de la revisió de salut és detectar la malaltia de manera precoç, prevenir que es desenvolupi i/o brindar tranquil·litat. Els estudis generals de salut (revisions sistemàtiques) impliquen múltiples proves en una persona que no se sent malalta i són un element comú de l'atenció mèdica al món occidental.

Aquesta és una qüestió que en Jordi Varela ja va tractar en un post anterior, en el qual subratllava que malgrat no aconseguir reduir ni la mortalitat ni la morbiditat, les revisions de salut es podrien associar al sobrediagnòstic i a la sobreactuació terapèutica, sense oblidar els riscos propis de les proves diagnòstiques, l'ansietat provocada pels falsos positius, les troballes incidentals i la sensació de seguretat produïda pels resultats negatius, alguns dels quals falsos.

En una revisió sistemàtica publicada per Cochrane el 2019, s'arribava a la següent conclusió: "És poc probable que les revisions de salut siguin beneficioses", afirmació que es feia després d'haver analitzat 17 assajos clínics aleatoritzats que havien comparat grups d'adults que s'havien sotmès com a mínim a un reconeixement mèdic de dues o més patologies amb un altre que no, i d'haver observat que els resultats no donen suport a l'ús d'estudis de salut dirigits a la població general amb objectiu preventiu, per la qual cosa tot indica que les iniciatives de la sanitat pública i de les ofertes de proveïdors privats per oferir controls de salut preventius no estan basades en la millor evidència disponible.

Vegem-ne alguns exemples del a manca d'efectivitat de les revisions de salut:

1. Mortalitat global (seguiment global de 4 a 30 anys): amb revisió de salut es van produir 68 morts de cada 1.000 persones, davant de 68 sense revisió de salut. (GRADE alta). 
2. Mortalitat per càncer (seguiment global de 4 a 22 anys): amb revisió de salut es van produir 26 morts de cada 1.000 persones, davant de 26 sense revisió de salut (GRADE alta).
3. Mortalitat cardiovascular (seguiment global de 4 a 30 anys): amb revisió de salut es van produir 32 morts de cada 1.000 persones, davant de 34 sense revisió de salut (GRADE moderada).
4. Cardiopatia isquèmica mortal i no mortal (seguiment global de 4 a 30 anys): amb revisió de salut es van produir 66 incidents de cada 1.000 persones, davant de 65 sense revisió de salut (GRADE alta).
5. Ictus mortal i no mortal (seguiment global de 4 a 30 anys): amb revisió de salut es van produir 29 incidents de cada 1.000 persones, davant de 30 sense revisió de salut (GRADE moderada).

A tall de recordatori, en el sistema Grading of Recommendations, Assessment, Development and Evaluation (GRADE), la qualitat de l'evidència es classifica inicialment en alta o baixa, segons que provingui d'estudis experimentals o observacionals. Posteriorment, segons una sèrie de consideracions, l'evidència queda en alta, moderada, baixa i molt baixa. La força de les recomanacions no es basa només en la qualitat de l'evidència, sinó també en altres factors com ara el balanç entre riscos i beneficis, els valors i les preferències dels pacients i els professionals, com també el consum de recursos o costos.

Amb l'evidència disponible queda clar que la pràctica o la recomanació de revisions de salut a la població general per a la prevenció de la mortalitat general, cardiovascular i per càncer és qüestionable. L'evidència, avui dia, camina en un altre sentit: més exercici i menys reconeixements sistemàtics si volem disminuir la mortalitat global i cardiovascular.